L’agenda urbana europea

Santiago J. Castellà.- Ès un secret a veus que, en les primeres converses entorn del nou programa europeu d’inversions en recerca, desenvolupament i innovació, -cridat a substituir a partir del 2020 al programa Horizon-, les ciutats cobraran gran protagonisme. L’anomenada Agenda Urbana europea que té com a objectiu que les àrees urbanes aconsegueixin el seu màxim potencial entrarà, sembla ser, encara amb major força, en el finançament de projectes estratègics en R+D+I, entorn de conceptes com els de desenvolupament urbà integrat i sostenible, ciutats intel·ligents (Smart Cities), tecnologies col·laboratives, Big (and Open) Data, Internet of Things…

L’anomenada Agenda Urbana, aprovada al maig de 2016 en la Reunió informal de Ministres responsables de Desenvolupament Urbà, els Principis del qual han quedat recollits en el Pacte d’Amsterdam, adoptat sota la presidència dels Països Baixos, pretén donar coherència a la multiplicitat de programes, projectes i accions, d’una multiplicitat d’actors europeus, que et tenen com a objectiu desenvolupar tot el potencial de les zones urbanes per aconseguir una millor i més ràpida consecució dels objectius de la Unió Europea. En certa manera, és el resultat dels treballs iniciats en el 2007 amb l’adopció de la Carta de Leipzing, i continuats amb la declaració de Marsella del 2008, la declaració de Toledo del 2010 i la declaració de Riga del 2011; documents tots ells que configuren el conegut ja com Urban Acquis o Patrimoni Urbà europeu.

La Comissió Europea té previst impulsar la creació d’una finestreta única de suport a les ciutats en les polítiques i en els instruments de la Unió Europea relacionats amb la dimensió urbana, que ajudi a la seva coordinació i faciliti l’accés a un millor finançament, amb l’objectiu d’estimular l’arribada d’inversions, el desenvolupament i el creixement econòmic, la recerca i la innovació, i la qualitat de vida en l’habitabilitat.
El Pacte de Ámsterdam fixa l’Agenda Urbana europea en 12 eixos prioritaris: la inclusió d’immigrants i refugiats, la qualitat de l’aire, la pobresa urbana, l’economia circular, l’ocupació i competències en l’economia local, l’ús sostenible del sòl, la transició energètica, l’adaptació climàtica i solucions d’infraestructures verds, l’habitatge, la mobilitat urbana, la transició digital, i la contractació pública responsable i innovadora-; com pot veure’s estem davant un model d’integració a l’espai urbà dels grans reptes que té avui plantejats el continent europeu i que troben a la ciutat el catalitzador per trobar respostes adequades.

Reforçant la cooperació horitzontal entre ciutats i implicant a les autoritats locals en les dissenyo de les polítiques que els afecten, es pretén donar resposta a la gobernanza urbana i al complex entramat institucional que des de nivells molt diversos interactuen en el desenvolupament urbà de les ciutats europees. Una resposta, cada vegada més contundent en la pretensió de tenir un entramat urbà conformat per ciutats més intel·ligents, verds (sostenibles) i integradores (cohesionades).