El conseller de Treball, Afers Socials i Famílies, Chakir el Homrani, juntament amb el director dels Serveis Territorials del Departament, Eliseu Oriol, han presentat avui les actuacions previstes per a les comarques de Barcelona en matèria de serveis socials, programes sociolaborals i polítiques d’igualtat, que s’emmarquen dins del contracte programa signat pel Departament i els ens locals per al període 2016-2019.
El conseller ha començat la seva intervenció posant en valor la tasca feta per la consellera Dolors Bassa, que no va poder presentar aquestes mesures com hagués correspost. “Vull reconèixer el paper de la Dolors Bassa en el desenvolupament d’aquestes novetats que avui presento i que tenen un impacte directe en la millora de l’atenció a les persones.”
“El sistema de serveis socials ha patit un enorme desgast”, ha assenyalat El Homrani. “Creiem que cal una restauració sistèmica dels serveis socials que han estat molt castigats i han sigut la darrera línia de defensa de milers de ciutadans durant aquests darrers anys. Cal una aposta per a reforçar aquests serveis i revertir les retallades patides durant els pitjors anys de la crisi”.
Aquest acord general es concreta en convenis amb els municipis de més de 20.000 habitants i amb els consells comarcals. Les dades que presentem avui corresponen a la demarcació de Barcelona (sense les comarques de la Catalunya Central) i sense la ciutat de Barcelona, que té l’especificitat pròpia que li atorga la Carta Municipal.
Per tant, estem parlant dels acords assolits amb els següents ajuntaments: Badalona, Badia del Vallès, Barberà del Vallès, Castellar del Vallès, Castelldefels, Cerdanyola del Vallès, Cornellà de Llobregat, Esparraguera, Esplugues de Lloregat, Gavà, Granollers, Hospitalet de Llobregat, Igualada, Martorell, Masnou, Mataró, Molins de Reis, Mollet del Vallès, Montcada i Reixac, Olesa de Montserrat, Pineda de Mar, Prat de Llobregat, Premià de Mar, Ripollet, Rubí, Sabadell, Sant Adrià del Besòs, Sant Andreu de la Barca, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Pere de Ribes, Sant Vicenç dels Horts, Santa Coloma de Gramenet, Santa Perpètua de Mogoda, Sitges, Terrassa, Viladecans, Vilafranca del Penedès, Vilanova i la Geltrú i Vilassar del Mar.
I també amb els consells comarcals de Anoia, Alt Penedès, Baix Llobregat, Barcelonès, Garraf, Maresme, Vallès Occidental i Vallès Oriental.
És en aquest marc que aquest any es dota aquest territori de 99,4 milions d’euros per a la prestació dels serveis socials bàsics i els serveis especialitzats adreçats a col·lectius com ara famílies amb infants a càrrec, gent gran, infants i adolescents, persones amb discapacitat, amb malaltia mental, amb problemes de drogodependències, afectades pel VIH/Sida, persones immigrades o polítiques d’igualtat, entre altres.
Entre el 2017 i el 2019 s’invertiran en aquestes comarques gairebé 290 milions d’euros. El desglossament per anys és aquest:
- 2017: 92 M€
- 2018: 99,4 M€
- 2019: 97,8 M€
Uns quants exemples: destinem gairebé 96,5 milions a equips bàsics d’atenció social; 96,5 milions al servei d’atenció domiciliària; 23,3 milions a equips d’atenció a la infància i l’adolescència; 10,2 milions a transport adaptat; 6,1 milions per a programes de migracions i ciutadania; 4,7 milions per a joventut.
Un salt qualitatiu de la xarxa de serveis socials
Pel que fa al marc general del Contracte Programa –que es tradueix en 109 contractes amb municipis i consells comarcals-, està dotat amb 915,3 milions d’euros per a tot Catalunya, una xifra que ha augmentat el compromís inicial de 826 milions d’euros. El plantejament que conté representa un salt qualitatiu del sistema de serveis socials.
Per què? D’una banda, s’enforteixen els serveis socials bàsics (EBAS). Si fins ara, la Llei de Serveis Socials preveia 3 treballadors socials i 2 educadors per cada 15.000 habitants, a partir del setembre de 2017 s’afegeix a aquesta unitat 1 gestor administratiu, perquè es faci càrrec de les tasques burocràtiques que representen l’atenció a la pobresa energètica, les necessitats habitacionals o les beques menjador, per exemple. A més a més, s’inclou més personal en aquelles zones que necessiten un reforç, d’acord amb la incidència dels següents factors: infància en risc, dependència, renda garantida i dispersió territorial.
Això vol dir que entre 2017 i 2019 s’està en disposició de contractar més de 850 professionals, és a dir augmentar en un 30% la xarxa dels serveis socials bàsics. A la demarcació de Barcelona, passaran de 1.184 professionals a, com a mínim, 1.551.
D’altra banda, es replanteja i s’amplia la xarxa de serveis socioeducatius per a infants i adolescents en situació de risc i les seves famílies (SIS). Si fins ara el sistema es basava en centres que atenien bàsicament infants de 6 a 12 anys, ara es construeix una xarxa pública de serveis a tot Catalunya per atendre els infants i joves de 0 a 18 anys -amb un servei especialitzat en adolescents-, així com a les seves famílies. També es posa en marxa un servei itinerant i es posa l’accent en la prevenció.
A més a més, des del 2017 hem començat a crear experiències pilot dels Serveis d’Orientació i Acompanyament de les Famílies (SOAF), per millorar-ne el benestar personal, familiar i social. Aquest servei està enfocat des d’una perspectiva preventiva: detecta i reforça les capacitats i fortaleses de les famílies per afavorir relacions familiars saludables i enfortir les habilitats parentals. A diferència de l’atenció a la família que es fa als Serveis Socioeducatius (SIS), aquest és un servei de caràcter universal dirigit a totes les famílies, encara que no hi hagi un infant en situació de risc.
Altres novetats destacables són: la dotació d’una partida pressupostària destinada als ens locals en els serveis d’igualtat en el treball, LGTBI i accessibilitat, i la incorporació dels serveis laborals d’orientació, acompanyament i suporta a la inserció.