El sector cultural va ser dels primers en baixar la persiana i serà un dels últims en pujar-la, i ja veurem en quines condicions. No és com els aliments o la roba, però sí ho és d’oferir a les persones una vida digna. La lectura, la música, el teatre, el cine, la òpera i tantes altres manifestacions artístiques ens fan més feliços. La indústria cultural ocupa unes 700.000 persones i aporta el 3,2% del PIB. La cultura té un valor incalculable i insubstituïble en la formació de les persones. I, a la vegada, un valor econòmic i industrial perfectament tangible. La potencialitat cultural que té tot el nostre territori al que pertanyem 800.000 habitants i que per la seva diversitat – energia, química, turisme, agroalimentació, cultura, patrimoni – som una Regió avançada d’Europa. Generem uns 25.000 milions de PIB. La cultura sempre defineix qui som i com som.
Tarragona és una ciutat que pot barrejar el seu passat romà, amb la modernitat. Ara la cultura esta relacionada amb el turisme més que mai. Hi ha una cosa pitjor que el turisme, que és no tenir-lo. La Tarragona romana, declarada Patrimoni de la Humanitat, és un bon fonament i, potser, també un bon entreteniment. Sense oblidar-nos de les altres Tarragones com la medieval o la modernista, la serrallenca o la de platges, entre d’altres. La identitat i la singularitat d’un país ve marcada d’una manera molt contundent per la seva cultura, que està condicionada per les lleis del mecenatge i de la propietat intel·lectual. La cultura és un dels motors de la economia. La cultura amb la educació són els dos pilars més importants que tenim i són la millor herència que podem deixar els nostres fills.
La indústria cultural aporta més del 3% del PIB i la cultura és un pilar, junt a la educació i la sanitat. Sens dubte, es tracta de protegir a un sector fonamental pel país, no sols des del punt de vista industrial, sinó de valors i el seu significat en un Estat de dret. Des del ministeri de Cultura fins i tot es diu que s’hauria de reformar la Constitució per situar la cultura en el lloc que li pertoca. No podem pas obviar que la cultura té dimensions ètiques, però també hem de saber que és una indústria i la seva gent viu d’això. En definitiva, com va dir T. S. Elliot la cultura és, senzillament, el que fa que la vida mereixi ser viscuda. És a dir, la cultura, sempre.
Josep Maria Buqueras és arquitecte tècnic i president de la “Fundació Trencadís. Modernisme i Cultura“
