JOSEP M. BUQUERAS: La URV: 20+25 anys

0

Dimarts passat vaig assistir a la presentació del llibre “Incunable(s). 1971 – 1991. La represa dels estudis universitaris”, escrit per la Doctora Joana Zaragoza Gras, en el marc de la celebració dels 25 anys de la Universitat Rovira i Virgili/URV. És un llibre de memòria col·lectiva, que es basa en el record oral del professorat, personal administratiu i serveis i estudiants de l’època, que van viure el període de la Delegació de la Universitat de Barcelona a Tarragona, fins la posada en marxa de la Universitat. És a dir: 1971 – 1991.

Avui l’alma mater universitària acaba de complir el primer quart de segle. Amb quatre rectors, els doctors Martí, Arola, Grau i l’actual Ferré la seva presència no s’ha circumscrit tan sols a la ciutat de Tarragona, sinó que la seva tasca docent s’ha estès també a altres punts del nostre territori: Reus, Tortosa, El Vendrell i Vila-seca. El professor Luis Navarro Miralles escriu en la presentació que “els que hi van intervenir es mereixerien amb escreix el títol d’incunables pels seus esforços”. Paraula que procedeix del llatí incubabula, és a dir, ‘bressol’, però també vol dir ‘origen’. Zaragoza escriu que “els nostres incunables eren la gent d’art, filosofia, història, llengua, literatura, pedagogia, psicologia, antropologia, geografia i química”.

L’autora manifesta que “. . . el que trobareu en aquestes pàgines és l a representació de coses que, tot i ser veritat, tenen un punt de fantasia. Es tracta de recollir la memòria oral . . . en forma de narracions curtes, contes i, fins i tot, algun joc de pistes . . . Aquells eren anys de falta de llibertats, de feixisme imperant, de silencis i pors, de represàlies, però també van ser anys de cerca de llibertats, de lluites, de vagues i manifestacions, de canvis lents”. Més d’un centenar de persones han participat amb el seu testimoni, mitjançant entrevistes, rememoracions, correus electrònics i converses telefòniques han format part de la tasca de recuperació de la vida existent entre els anys 1971 – 1991. No hi apareix cap nom del professorat ni de l’alumnat ni de cap membre del PAS.

Tot va passar en un edifici projectat l’any 1932 per Josep Maria Pujol de Barberà, seu del Germans de l’Escola Cristiana/Col·legi La Salle, passant per la construcció d’un nou edifici projectat pel seu fill Antoni Pujol Sevil, l’any 1955, fins a les últimes reformes del 1983 i el nou edifici del 1985, obra d’Agustí Pujol Niubó, nét del primer i que fa una explicació del laberint existent, amb cinc edificis: 1. Donava a la plaça, on hi havia l’entrada principal; 2. L’antiga capella; 3. Cos central on es trobaven les aules en les quals s’impartien les assignatures de Lletres; 4. Despatxos del professorat d’Història, de Geografia i d’Antropologia i 5. Nova ala, al carrer Sant Antoni Maria Claret, professorat de Ciències de l’Educació i Psicologia, Filosofia, Història i Història de l’Art.
En la “Taula de continguts”, l’índex, hi ha capítols amb títols molt suggeridors: El bar; Fred polar; Lladres i herois; Cultiu de xampinyons i hortalisses; Las rates de la plaça; Fonemes, morfemes, semantemes et alia; Entre tricornis i novel·les juvenils; Fem bivac, entre altres. En el llibre han col•laborat vuit il•lustradors. Andrés Faro, Txomín Medrano, Magí Aloguín, Napi, Agustín Jambrina, Sami Luu, Hugo Prades i El Chico triste. Hi ha uns annexos molt interessants: Manifest de Montserrat (13.12.1970); Llista de participants a la Tancada; Projectes de Josep Maria Pujol de Barberà; Còlic; El parte – no diari i Auques. En resum, aquest llibre ens porta les vivències dels primers 20 anys de la URV, sota el paraigua de la Divisió VII de la Universitat de Barcelona per esdevenir la URV, que celebra ara ja els 25 anys, sempre amb l’objectiu de millorar la qualitat de vida del nostre territori i per contribuir al desenvolupament de la ciència i ajudar a fer un país i un món millors. Una universitat reconeguda socialment i internacional, amb una bona docència, i una recerca de qualitat. Estem tots plegats d’enhorabona i t’invito des d’aquí a la lectura de “Incunables”, que segur t’ho passaràs d’allò més bé amb la seva lectura.

 

Josep Maria Buqueras Bach