La Formació Professional sempre ha tingut com objectiu fonamental adaptar-se a las necessitats del món laboral. La Formació Professional sempre ha estat devaluada i el tòpic ha estat que els alumnes bons estudiaven el batxillerat i els dolents cap a l’FP. Això ja fa temps que ha passat a la història. A més, no podem pas obviar que tots els itineraris formatius condueixen a la titulació que es desitgi i sempre he cregut que l’FP ha estat mal valorada per la societat, quan en realitat és una peça clau de la formació en tots els àmbits professionals, ja que et dóna els coneixements bàsics per tant poder continuar estudiant qualsevol carrera universitària, com integrar-te al món laboral.
Dies enrere llegia les dades de l’estudi “Inserció laboral dels ensenyaments professionals 2017” realitzat pel Departament d’Ensenyament i el Consell General de Cambres que informava que el titulat en FP esquiva la precarietat laboral, ja que cobren de mitja 1.200 euros al mes, sols un 9% estan a l’atur i troben treball entre sis i nou mesos després de graduar-se. El 54,6% dels titulats decideixen entrar al mercat laboral sense estudiar més, és la primera vegada en vuit anys que hi ha mes alumnes que passen al mercat laboral que els que segueixen formant-se. Es confirma la tendència de que a major nivell d’estudis, millors condicions laborals, sobretot si és mitjançant les pràctiques curriculars realitzades a la mateixa empresa contractant. Els cicles de fabricació industrial, de sanitat i serveis socioculturals i a la comunitat, són els que tenen millors condicions laborals.
L’FP dual també confirma la seva tendència positiva, s’ha disparat en pocs anys. Segons l’estudi esmentat, el 71,53% dels alumnes que combinen estudis i treball, troben ocupació. És una prioritat del Govern i serà un sector estratègic de primer orde, ja que és essencial per millorar el sistema productiu. L’FP és una eina molt important per a dotar a la societat de professionals de bon nivell, aquestes dues lletres que, juntes i indestriables, representen tot un món d’oportunitats. A Tarragona ciutat hi ha més de 5.300 alumnes en nou centres, dels quals 1.200 cursen l’FP dual amb 400 empreses implicades. Quatre instituts són referència i configuren la capitalitat de Tarragona en l’FP de Catalunya: Comte de Rius, Pere Martell, Vidal i Barraquer i Cal·lípolis.
A l’FP l’edat no importa. Hi ha alumnes amb 36 anys, més de quaranta i amb 55, inclòs amb títols de llicenciatura, ja que l’FP és una eina que permet reorientar la carrera professional en qualsevol moment de la teva vida. Tampoc és qüestió de gènere, hi ha especialitats en las que tots son noies/Educació infantil o nois/Automatització i robòtica industrial i Manteniment electromecànic, en las quals hi ha com alumne un sol noi o una sola noia, respectivament. Per tant, encara no s’ha aconseguit trencar, en els estudis de FP, els rols i els estereotips de gènere. Les dones són minoria en els diferents graus tècnics.
Tarragona inaugura l’Escola de Treball l’any 1928, als locals del Patronat Obrer, al carrer d’Armanyà, en una època que el 20% de la població era analfabeta i els treballadors encara es formaven fent d’aprenents. Han passat noranta anys i ara tot és radicalment diferent. Per exemple, els Erasmus funcionen des de fa trenta anys aquest projecte no és exclusiu del món universitari, ja que va molt més enllà. El 2014 el programa Erasmus va fer un pas endavant i va esdevenir l’Erasmus+, permetent als estudiants d’FP fer estades a l’estranger per completar la seva formació i d’aquest programa de mobilitat europeu molts joves n’han tret experiències memorables.
Josep Maria Buqueras Bach
