JORDI FORTUNY: La Renda Bàsica Universal, és possible?

La Renda Bàsica Universal (RBU) és una quantitat de diners pagat per  l’estat, com a dret de ciutadania, a cada ciutadà,  simplement pel fet de ser membre de ple dret. És una renda independent  de que el ciutadà treballi o no treballi, fins i tot tant si vol o no vol treballar.

No es tracta d’una renda que substitueixi l’estat de benestar, és a dir, les prestacions universals de sanitat i d’educació queden a més garantides i no són substituïdes per la RBU. Per tant, es tracta en tot cas d’un complement emancipador del ciutadà, no compensatori de res.

La RBU a banda de ser incondicional i universal, és a més individual i suficient. És a dir, individual perquè independentment  que l’individu convisqui en una unitat familiar, és lliure de prendre les seves pròpies decisions amb independència, per tant gaudeix de renda pròpia i suficient perquè pugui, amb els estàndards culturals i propis de la societat concreta, portar una vida digna.

Els detractors de la RBU assenyalen que una mesura d’aquest tipus fomentaria la mandra. Es pregunten perquè cal treballar si tens una renda garantida. Els que estan a favor de la RBU assenyalen que és una mesura per eradicar la pobresa, la qual cosa és de justícia. Tot plegat implica un canvi de paradigma que requereix trencar motlles i models socials que són molt presents en la societat actual.

Hi ha unes dites castellanes que diuen “El hambre agudiza el ingenio” o “No hay mejor estímulo y maestro que la necesidad”. Si analitzem de quin ”ingenio” i de quin “estímulo” es tracta, trobarem ja dins de la novel·la picaresca, elbuscavides i el pícaro, gairebé delinqüent. Si analitzem els nivells de delinqüència a que estan sotmesos els països amb sectors socials de pobresa estructural i endèmica trobarem que aquests són alts. En canvi, els països on la societat ha fomentat un estat de benestar són els que han acabat sent els més desenvolupats i on l “ingenio” ha florit en el camp de la ciència i la enginyeria i on els índex de delinqüència són més baixos.

En un món, on tècnicament som capaços d’abastir d’aliments a tota la població, on tenim coneixements suficients  per fer un món sostenible i on no hi haurà treball per tothom tal com l’entenem ara, la RBU serà un element consubstancial a l’existència i serà possible. Sols cal obrir la ment i imaginar-ho.

En definitiva, la pobresa no és quelcom natural, com deia Nelson Mandela, sinó creada per l’home i són les accions que pot fer l’home qui la pot eradicar. Potser ens caldria ara preguntar-nos quina seria la RBU pròpia de Tarragona per portar una vida digna a la nostra ciutat.

Jordi Fortuny i Guinart

Conseller d’ERC-MES-MDC a l’ajuntament de Tarragona