Jordi Andreu, de 45 anys, és l’actual president del Gremi Comarcal d’Artesans Forners de Tarragona. Li agraden la muntanya i els viatges, i valora els vins naturals i el bon menjar. Un dels seus somnis és visitar Austràlia. Ell és el propietari del Forn Pastisseria Jordi Andreu Generació, al carrer Lleida 21 de Tarragona.
Aquest any, l’emblemàtic forn tarragoní compleix 112 anys des que Josep Andreu el va fundar en el llunyà 1902. El seu besnét, Jordi Andreu, parla emocionat sobre els inicis d’aquest negoci.
Por Rossi Vas
-Què sap sobre la història dels forners a Tarragona?
-Es van perdre arxius i no sabem si abans del meu besavi Josep algú es dedicava a això. Ell era el secretari del gremi de forners a Tarragona i la comarca. Aquest gremi existeix des del 1483, i és un dels més antics a Espanya. El meu oncle va ser el seu president durant gairebé trenta anys.
-Com va començar a treballar com a forner?
-M’he criat al forn. Amb vuit anys ja despatxava aquí. Deu anys he treballat com a electromecànic. Vaig començar al forn al 2009, quan va morir el meu pare, perquè aquest va ser el seu desig. Jo sóc molt sentimental i faig la meva feina de cor, no tan sol com empresari. Actualment tinc set treballadors.
-Com va ser el seu primer dia com forner?
-Ho vaig passar molt malament perquè va ser just després de la mort del meu pare, i ja des de feia tretze anys que no havia treballat la fleca. Van ser crítics els primers mesos, perquè a més, faltava el meu pare que ja tenia l’experiència dels seus pares. Vaig haver de començar des de zero. Però el meu primer pa ja ho havia fet amb tretze anys. Després, quan ja em dedicava professionalment a això, vaig començar també a vendre pa i no només a fer-ho perquè volia escoltar els clients. Tenia ganes d’experimentar i ja ho podia fer. Abans, el meu pare no em deixava canviar les normes.
-Quines paraules recorda d’ell?
-Que innovar no sempre és tan bo, sinó mantenir la tradició perquè els clients volen venir a un forn tradicional que coneixen de tota la vida.
-¿Què és el més dur de la seva feina i que la gent desconeix?
-La solitud … A la nit no escoltes sorolls perquè tots dormen. Es et passen moltes coses pel cap i li dones voltes. La nit se’t fa amiga. Un forner no té horari; sempre hi ha algun restaurant en el qual s’han oblidat demanar el pa … Durant les festes, treball tres dies seguits sense descans.
-Quan comença la seva jornada?
-Em llevo a mitjanit. Acabo a les sis del matí, me’n vaig a dormir i a la una de la tarda em llevo un altre cop. He treballat també amb febre i sense que això influís al meu treball.
-Què es necessita per ser un bon forner?
-Pels seus clients tots els forners són els millors. No ets el millor perquè has guanyat un premi del gremi, sinó perquè la gent et valora. Un bon pa es fa amb una farina especial mòlta amb molí de pedra … Es necessiten bons coneixements; no n’hi ha prou només fer un curs.
-Quants tipus de pa ofereix?
-Quaranta, entre els quals hi ha el pa artesà, l’integral, de diferents cereals, Florence Aurora … També oferim uns vint tipus de barres. Tots els nostres productes són cent per cent artesanals i de farines ecològiques, sense components additius. Treballem també per encàrrec: fem pa sense sal, sense llevat, de sègol i per a la gent amb problemes de salut. Oferim el pa de Judes, sense llevat, que agrada tant als nord-americans. Des de fa quatre anys vam començar a fer pa amb aigua de la mar, i som pioners en això. També oferim 180 varietats de dolços.
-¿L’encàrrec més curiós?
-Un pastís sense farina i un pastís de noces només de maduixes. Era per a dues-centes persones i amb quatre-centes maduixes.
-Durant les festes treballa més. Quants pans arriba a vendre en aquests dies?
-Al dia es venen uns 500 pans, però aquesta xifra es quadruplica durant els festius.
-¿Quant temps necessita el pa i quant costa el més car?
-Una barra de 240 grams val un euro, i un pa de mig quilo, 5,50 euros. De molt jove vaig fer un pa en una hora i mitja, amb la massa ja preparada. Però es necessiten cinc hores per fer un bon pa, des del moment de pastar-fins que surt del forn.
-Com l’agradaria veure als clients?
-Durant la guerra i la postguerra, la meva àvia els donava el pa als més necessitats. M’agradaria que ara els seus néts recordessin aquells temps i el gest de la meva àvia, i que vinguessin a comprar el pa a la nostra fleca.
