Joan Ruiz: ‘Jo sóc socialista i d’esquerres però no tinc cap prejudici cap a l’activitat econòmica’.

Joan Ruiz, cap de lista del PSC per Tarragona a les eleccions generals del proper diumenge. CEDIDA

El número 1 del PSC a la llista electoral per Tarragona es licenciat en geografia i història i diplomat en Magisteri. Diputat al Congrés des de 2008. Ha format part de vàries comissions parlamentàries com la de Foment o Habitatge. És membre también de la Comissió Executiva de la federació del PSC del Camp de Tarragona

Per què li hauria de votar un empresari?

Perquè sense estabilitat no hi ha progrés ni inversions econòmiques. I els únics garants de l’estabilitat política necessària que eviti la confrontació que ha provocat, per exemple, la sortida del domicili social de milers d’empreses de Catalunya és el govern socialista liderat per Pedro Sánchez.

I un jove emprenedor?

Pel mateix. Aquest govern ha demostrat que creu en el valor afegit que aporta la joventut. Per això hem impulsat el Pla de Retorn dels joves, la majoria qualificats i amb estudis superiors, que van haver de marxar del país a guanyar-se la vida durant els anys de govern del PP. Volem apostar pel talent i tornar a invertir en recerca i desenvolupament.

Un autònom?

Són un sector, efectivament, molt important del nostre teixit productiu. Per això volem augmentar la protecció social dels autònoms, fins equiparar-la amb la que reben els treballadors per compte aliè. Els socialistes, el govern de Pedro Sánchez, defensem una política econòmica que creu salaris dignes i amb llocs de treball decents per aconseguir que la recuperació arribi al conjunt de la societat, tant als treballadors assalariats com als autònoms.

Són vostès una garantia per a la generació de riquesa i, per tant, benestar?

Exactament. Som l’única opció que garanteix i combina creixement econòmic amb repartiment de la riquesa. Amb estabilitat. Sense enfrontaments, ni escalfant crisis polítiques. Amb diàleg dins de la llei i de la seguretat jurídica. Hem avançat molt en aquests primers deu mesos de govern on, per exemple, hem aprovat el major augment del salari mínim de la història de la democràcia. Aquesta és la senda que volem seguir recorrent: acceleració de la recuperació econòmica, creació de nous llocs de treball, aposta per la innovació i els nous sectors productius i estabilitat política sense la qual el progrés és impossible.

Creu que la crisi política està passant o passarà una greu factura econòmica a Catalunya?

Que no és bo ni per l’economia ni per a la convivència crec que és innegable. Hem viscut uns anys on s’han perdut oportunitats en tenir un govern independentista a la Generalitat únicament preocupat en alimentar el ‘procés’ i radicalitzar fins arribar a la ruptura total, amb les conseqüències nefastes conegudes per tots.

Considera que l’impuls de la Catalunya real, a peu de carrer, està llastrat pel ‘procés’?

Torno a repetir. És bo tenir a un govern com el de la Generalitat animant l’agitació de carrer de grups com els denominats CDR? És bo per a l’economia catalana que un Govern com el del senyor Torra afirmi que vivim en un “Estat autoritari” o que “no hi ha independència judicial”? Això facilita l’arribada d’inversions estrangeres? Jo crec que no. Catalunya només ha prosperat quan tots ens hem llocs d’acord i hem aconseguit articular consensos que ens han fet avançar. I això també és el que representa el govern de Pedro Sánchez: diàleg dins de la llei i convivència, mentre tant la dreta com els independentistes aposten per una perillosa espiral de confrontació que pot arribar a posar en perill la convivència i el progrés econòmic.

És cert que la qüestió territorial ha deixat en l’oblit els problemes codidianos dels catalans?

És certísim. Fixeu-vos, per posar només un exemple, en les famoses declaracions del portaveu del partit del senyor Puigdemont, el senyor Pujol, quan va dir “ens distraiem en coses que no són les essencials” en ser preguntat sobre les retallades en educació i sanitat públiques que ha aplicat el Govern de Junts per Catalunya i ERC. Doncs bé, nosaltres pensem just el contrari: l’educació i la sanitat públiques i de qualitat, el sistema públic de pensions, el desenvolupament de la dependència, de les ajudes públiques, del foment de l’activitat econòmica SÍ són essencials. Essencials per progressar i generar nova activitat productiva i crear llocs de treball.

A la seva opinió, ¿l’empresariat manté la confiança en vostès?

Doncs veient l’alternativa que hi ha (un xoc entre la dreta i l’independentisme) segur que ho facin. Jo sóc socialista i d’esquerres però no tinc cap prejudici cap a l’activitat econòmica. Ben al contrari, vull estimular-la i apostar pels emprenedors perquè només es pot repartir aquella riquesa que es genera.

Què es juga Catalunya el proper diumenge?

Catalunya i Espanya es juguen moltíssim. Per primera vegada des de la mort del dictador ens podem trobar a l’extrema dreta al poder. Així de clar. Aquestes no són unes eleccions normals, estem en una cruïlla històrica: o avancem o retrocedim 40 anys. O apostem pel diàleg polític dins de la llei o seguim per la senda de la confrontació i de la intolerància. El govern de Pedro Sánchez i el vot al Partit Socialista signifiquen diàleg, progrés i convivència. Ens hi juguem molt com a país, repeteixo. No volem tornar als tristos escenaris d’enfrontament que registra la nostra història i tots consideràvem feliçment superats. Votar socialista és votar un futur de progrés per a tothom.

Què missatge (sintètic) li agradaria que recordin els electors abans de votar?

Que pensin que país volen per als seus fills. Volen trobar-se a algú de Vox al Ministeri de l’Interior o en un eventual Ministeri de la Família? Volen que la dreta i l’independentisme acabin en un escenari d’enfrontament total? Si creuen en el progrés, en la convivència i en la pau social només tenen una opció. Sí, encara que no ens hagin votat mai o encara que alguna vegada ens hagin criticat, en aquesta ocasió el vostre vot és el de la candidatura socialista, l’única capaç de garantir un govern de Pedro Sánchez i evitar que l’extrema dreta arribi al poder. Del teu vot depèn. Fes que passi!