IRENE FORNOS.NOEMÍ LLAURADÓ I RAQUEL SANS. Va de dret i llibertats

Aquest 11 de setembre, ella no hi serà. Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya, viurà aquesta Diada des de la presó on ella, i diverses companyes i companys, hi són per delictes que no han existit mai. Perquè parlar, debatre, opinar, votar no poden ser mai delicte en la que es fa dir una democràcia. La Carme va permetre el debat: només això. Ni més ni menys. I per això ja fa més de 5 mesos que és a la presó. Però avui, no la volem pas plorar. Si no que reivindiquem la seva figura. La d’una dona forta, amb una empenta i energia desbordant i compromesa amb la República social i feminista que volem construir entre totes i tots. Com també reivindiquem la Dolors, la Marta, la Meritxell, la Clara, l’Anna i la Tamara. Cap dona en l’oblit, com recordem cada dia 23 a les portes de les presons!

Aquesta serà la primera Diada en què la Carme no serà present, però li’n farem, de present. A ella i a tots i totes les preses polítiques i exiliades. Perquè la ignomínia i la barbaritat, del seu empresonament ens dóna encara més força per seguir endavant, abraçant cada cop a més demòcrates que veuen astorats com es produeixen vulneracions de drets i llibertat, com es produeix repressió, com l’Estat recula sense vergonya cap a períodes que creiem superats.

Perquè la repressió que estem vivint va molt més enllà de la defensa d’un reglament. Encara que així ens ho vulguin fer creure. Alguns es refereixin al 6 i al 7 de setembre com a “dies negres”. Són els mateixos que justifiquen i aplaudeixen sense complexos, amb una falta d’humanitat preocupant, presons preventives sense judici, càrregues policials desproporcionades a les portes de col·legis electorals, o que hi hagi Twittaires i artistes perseguits per expressar-se amb llibertat. Al nostre entendre, això sí que fa que els nostres dies negres, perquè ens traslladen a un passat que voldríem enterrat i lluny, molt lluny! A un passat de Dictadura i de patiment. A un passat que poc té a veure amb la Transició i la Constitució que aquests mateixos diuen defensar.

Per la Carme Forcadell, i per totes i tots els que com ella creuen en la necessitat de construir una República més social, més feminista i més justa. Una República per tothom! Aquest 11 de setembre tornarem a sortir al carrer; clamarem amb més força que mai per la seva llibertat; exigirem juntes que s’aturi la repressió i deixarem ben clar que això va molt més enllà de la Independència, que això va de recuperar els drets i llibertats del cent per cent dels catalans, vinguem d’on vinguem, pensem com pensem. Perquè avui són ells i demà podem ser qualsevol de nosaltres, qualsevol.

I com diu l’Oriol Junqueras, combatrem aquest odi, però no odiarem, perquè la nostra causa és pacífica i legítima, i així ha de seguir sent.
La Diada d’enguany des d’ERC s’enfronta amb tanta o més intensitat que els darrers anys. Perquè tenim el president del partit i vicepresident del Govern Oriol Junqueras a la presó. Perquè la nostra Secretària General Marta Rovira és a l’exili i perquè, com ells, moltes companyes i companys són ostatges polítics. I això és una autèntica barbaritat que no podem permetre. Per això aprofitem per fer una crida a totes i tots els demòcrates, pensin com pensin, perquè ens acompanyin en aquesta Diada a defensar els drets i llibertats que ens han costat tants anys i tants esforços d’aconseguir.

Però lògicament, com forma part de l’ADN del nostre partit, de la nostra gent, seguirem reivindicant la República. Una República més justa, més social, més feminista. Perquè aquest és el nostre objectiu, perquè per això fa més de 80 anys que treballem, que ens hi deixem la pell. Posant sempre el país per davant.

La Diada és una oportunitat única per seguir mostrant la fortalesa i vitalitat d’un poble amb una lluita pacífica i legítima: el dret d’autodeterminació; el dret a voler i a poder ser el que decidim els catalans. Totes i tots.