A tall d’exemple, la no disponibilitat de crèdit imposada pel ministeri d’Hisenda suposava el tancament pressupostari de futures convocatòries d’ajuts en matèria d’habitatge, de programes de recerca i desenvolupament, de les relacions exteriors, de la cooperació al desenvolupament, de l’àmbit de la cultura, de la promoció de la llengua catalana, entre moltes altres. En canvi, no afectava el pagament de les nòmines dels treballadors públics ni els serveis bàsics com l’educació, la salut, el transport, la protecció social, la justícia i l’administració de les finances de la Generalitat. Aquests pagaments estan controlats directament pel ministeri d’Hisenda i, tal com es desprèn de l’acord publicat al BOE, els seguirà monitoritzant com fins ara.

S’allarga el control sobre les despeses relacionades amb “serveis públics essencials”

L’acord publicat aquest dimecres al BOE habilita el govern espanyol a “exercir les competències necessàries en matèria econòmica, financera, tributària i pressupostària perquè, en benefici de l’interès general, es garanteixi la prestació dels serveis públics essencials, l’estabilitat pressupostària i la sostenibilitat financera”.

L’interventor haurà de donar, com a mínim un cop al mes, una llista de pagaments mensuals a proveïdors de serveis bàsics acompanyada d’un certificat que digui que no s’està “finançant cap activitat no emparada per la llei”. A més, qualsevol operació d’endeutament de la Generalitat o els seus ens públics haurà de tenir l’autorització del Consell de Ministres i qualsevol persona física o jurídica que entregui béns o serveis a la Generalitat haurà d’adjuntar una declaració responsable perquè quedi constància que aquests béns o serveis no tenen relació amb el finançament d’activitats il·legals.

Segons el BOE, quan l’import de les despeses bàsiques a pagar sigui inferior al que obté Catalunya cada mes segons els sistema de finançament, el romanent quedarà en un compte corrent que el Ministeri d’Hisenda va obrir al Banc d’Espanya amb aquest objectiu.

Amb caràcter excepcional, el secretari d’Estat d’Hisenda podrà transferir fons a la Generalitat si la intervenció general catalana li ho demana per poder efectuar pagaments concrets. Així, tal com es fa amb el pagament de nòmines des del desembre, el Ministeri d’Hisenda desbloquejaria una part dels diners del sistema de finançament perquè la Generalitat pugui fer front a aquests pagaments, que hauran d’anar acompanyats d’una certificació que digui que els diners no es fan servir per a finalitats considerades il·legals. La interventora tindrà 15 dies per presentar justificants sobre el destí de la transferència.

A més, l’acord preveu que els pagaments a les entitats de crèdit també hagin d’anar acompanyats del certificat de l’interventor o una declaració responsable conforme els diners no van destinats a cap actuació il·legal. Aquesta declaració responsable també haurà d’acompanyar l’entrega de bens o la prestació de serveis de la Generalitat o qualsevol de les entitats públiques. En aquest cas, els òrgans de contractació i els interventors hauran de donar la declaració responsable a l’adjudicatari i al Ministeri d’Hisenda.

D’altra banda, l’acord publicat al BOE també ordena els serveis bancaris o d’auditoria que posi en coneixement del Ministeri Fiscal o Sepblac qualsevol moviment de capitals que sospitin que pot anar destinat al finançament de conductes “il·legals o contràries a les decisions dels tribunals”.

Pel que fa a les factures, l’acord estableix que qualsevol persona que entregui béns o presti serveis a la Generalitat o qualsevol de les seves entitats, haurà d’adjuntar a la factura la declaració