La Fiscalia presenta una denuncia per sedició per identificar els responsables de les concentracions

Considera que volien “impedir per la força” l’actuació de la Guàrdia Civil durant els diferents registres del dimecres, i apunten com possibles responsables l’ANC i Òmnium

Redacción. La Fiscalia de l’Audiència Nacional ha presentat una denúncia per sedició i demana al jutge que investigui i identifiqui els responsables de les manifestacions que es van produir durant les detencions del passat dimecres a Barcelona. La Fiscalia considera que les concentracions volien “impedir per la força” l’actuació de les autoritats i dels cossos de seguretat i, per tant, que l’actuació dels responsables seria constitutiva d’un delicte de sedició. Aquest delicte és competència de l’Audiència Nacional. A la querella, a més, el fiscal demana a la Guàrdia Civil un atestat on es detallin tots els fets que van ocórrer durant els registres a més de 40 seus (inclosos edificis del Govern com la conselleria d’Economia de la Generalitat), també a l’empresa on es van comissar prop de 10 milions de paperetes i a la seu de la CUP. Segons el Codi Penal, el delicte de sedició persegueix aquells que s’alcen “pública i tumultuàriament” per impedir l’aplicació de les lleis o l’actuació de qualsevol autoritat, “ja sigui per la força o fora de les vies legals”. Està castigat amb penes de presó dels 4 als 15 anys.

 
A l’escrit d’11 pàgines que ha presentat davant l’Audiència Nacional, la Fiscalia assegura que durant els registres ordenats pel Jutjat 13 de Barcelona “una munió de persones es va concentrar davant els edificis registrats amb la finalitat d’impedir per la força als agents de l’autoritat el legítim exercici de les seves funcions i el compliment de les resolucions judicials”, unes conductes que “són constitutives d’un delicte de sedició” que és competència de l’Audiència Nacional.

La Fiscalia fa un recull d’aquestes suposades actuacions de “sedició” començant per la concentració davant la Conselleria d’Economia, que va quedar col·lapsada pels manifestants. El mateix escrit apunta que els “individus” que van assistir a aquesta concentració “no han pogut ser identificats”, però recull que durant la manifestació es van “punxar les rodes de diversos cotxes patrulla de la Guàrdia Civil que estaven aparcades davant la Conselleria d’Economia per impedir la seva legítima actuació”.

Malgrat que diu que no té identificats els autors, destaca que l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) va muntar al número 10 de la Rambla, al costat del Col·legi de Periodistes, un punt per a voluntaris “on podien recollir una armilla de diferents colors i des d’on s’organitzaven els torns de relleu”. També destaca que de nit el president d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, “va demanar que la mobilització no s’aturés” i va cridar a la “mobilització permanent”.

A més, recull els “incidents” a la seu de la CUP de Barcelona “com a conseqüència de l’arribada d’una dotzena de furgonetes de la Policia Nacional” i on “de nou es va organitzar una concentració per impedir per la força l’actuació de la Policia”. En aquest punt recull que “una portaveu de la CUP”, que no identifica, va assegurar: “Si volen entrar hauran de passar per damunt dels nostres cossos”. També la concentració davant la impremta de Bigues i Riells on la Guàrdia Civil va trobar prop de 10 milions de paperetes. Allà, segons l’escrit, “els agents de la Guàrdia Civil van tenir greus dificultats per sortir del recinte de l’empresa registrada perquè diversos centenars de manifestants els impedien el pas”.

Una “rebel·lió en petit”

Segons l’escrit, la ‘sedició’ és una “forma col·lectiva i massiva de ‘rebel·lió en petit’” i en totes aquestes actuacions “s’ha produït perill objectiu de consecució d’aquestes finalitats sedicioses”, perquè “la finalitat immediata de les persones que van protagonitzar els actes dels dies 20 i 21 de setembre estava orientada a impedir que els funcionaris de l’administració de Justícia i les Forces i Cossos de Seguretat de l’Estat poguessin desenvolupar les seves funcions en compliment de la llei i de les resolucions dictades per una autoritat en el si d’un procediment judicial”.

“La finalitat és aconseguir un referèndum”

En aquest sentit, la Fiscalia assegura que la “finalitat última” de les mobilitzacions és “aconseguir la celebració d’un referèndum per a aconseguir la proclamació d’una república catalana independent d’Espanya”. Una finalitat que segons el fiscal “només és delictiva si es du a terme realitzant una conducta típica: alçar-se públicament i de forma tumultuosa, element que equival a que l’alçament sigui caòtic, anàrquic, inorgànic i desordenat”.