Els presumptes terroristes ja havien començat a planificar atemptats contra comissaries dels Mossos, hotels, el Parlament o establiments jueus

Redacció.- La Fiscalia de l’Audiència Nacional demana penes d’entre set i 19 anys de presó per la desena de membres d’una cèl·lula gihadista desarticulada a Catalunya el 2015 i que tenia com a possibles objectius d’atemptats el Parlament, la comissaria dels Mossos de la plaça Espanya, una sinagoga o una llibreria jueva. L’operació policial per desarticular-la, principalment al Vallès Occidental i Barcelona, es va anomenar ‘Caront’ i va acabar enfrontant la policia catalana amb l’espanyola per una suposada ‘xivatada’ d’aquesta última a un membre del grup terrorista.

Segons ha avançat ‘El Periódico’, el ministeri públic assegura que a principis del 2014 va ser creada la cèl·lula gihadista autodenominada Fraternitat Islàmica. Estava formada per un grup de persones residents, sobretot, a Terrassa. La componien marroquins i espanyols convertits a l’islam. La infiltració d’un mosso va ser clau per detenir-ne els integrants.

El fiscal destaca que el grup captava i adoctrinava joves en el “salafisme combatent”, promovent “l’ús de la violència per a la instauració d’un califat únic mundial basat en la Sharia (llei islàmica)”. Alhora, es preparava per a la comissió d’atemptats. L’organització tenia un logotip amb el qual identificar-se i en els seus textos figurava no només aquest segell, sinó també la signatura “Ujuwwatun Islamiah” (Fraternitat Islàmica). El grup, segons l’acusació pública, “compartia els mateixos objectius i fins” que el Daesh.

La cèl·lula de Terrassa i Sabadell tenia una “estructura piramidal” i estava liderada per Lahcen Z. i Rida H., marroquins, i Antonio S.M. (Aali), barber espanyol convertit a l’Islam, per als quals el fiscal demana 19 anys de presó. Aquests tres líders són considerats els ideòlegs i s’encarregaven, entre altres coses, d’adoctrinar els adeptes, “menyspreant aquells que desenvolupen una visió pacifista de la religió”.

El grup es reunia a la via pública en sortir de la mesquita de Terrassa, a centres religiosos de Sabadell i Barberà del Vallès i a domicilis o locals comercials, com la perruqueria que regentava Sáez. En aquestes trobades es feien tasques d’adoctrinament i es debatia la possibilitat de realitzar atemptats a Espanya o anar a Síria o Iraq per unir-se a l’Estat Islàmic. A més, miraven vídeos propagandístics.

La fiscalia explica que el 13 de setembre del 2014 es va produir una reunió de diversos membres de la cèl·lula a la perruqueria d’Antonio S.M. a Barberà, en la qual aquest últim va proposar perpetrar un atemptat a Espanya. Assegurava que tenia un contacte que podria aconseguir-li explosius. Segons la fiscalia, dels enregistraments telefònics se’n deriva que ja havien planejat en grau d’idea la possibilitat de segrestar una directora d’una sucursal bancària, vestir-la de taronja i degollar-la davant una càmera per demostrar que es pot fer la gihad a Catalunya i també per finançar-se, tot i que encara no comptaven amb una granota taronja.

Aquest processat va adquirir, fins i tot, productes químics per a la fabricació d’explosius casolans per fer proves. També comptaven amb un “arsenal bèl·lic” que constava d’una granada en perfecte estat, munició, armes de foc i gran quantitat de ganivets de grans dimensions.

L’escrit d’acusació subratlla que el barber, realment, era qui aportava als membres de l’organització els “mitjans necessaris per a imbuir-se en la ideologia del salafisme combatent”. En aquesta tasca li donaven suport, això sí, els altres dos caps de la xarxa, que s’encarregaven de “vigilar l’estricta observança del gihadisme”. Els acusats van arribar a recórrer Barcelona en cotxe a la recerca d’objectius sobre els quals atemptar. Van fer-hi fins i tot fotografies. I a un d’ells se li van trobar sacs buits de productes químics i a un altre una nota manuscrita d’instruccions de com fabricar un explosiu.

Com a conseqüència del procés d’adoctrinament, A. Ch., en situació de rebel·lia, va ser el primer de la cèl·lula que a l’abril del 2014 es va desplaçar a una zona conflicte, en concret l’Iraq. Tres membres de l’organització van intentar mesos després desplaçar-se a Síria. Van sortir de Barcelona amb cotxe cap allà i en arribar a la frontera de Bulgària amb Turquia, van ser detinguts.

La suposada indiscreció d’un policia espanyol

L’operació dels Mossos contra la cèl·lula gihadista va estar a punt de fracassar. El fiscal recull que el 7 de novembre del 2014, en una reunió dels membres del grup, es va presentar un dels processats, Rida H., acompanyat de dos conversos espanyols de Mataró. Aquestes dues persones van advertir als assistents que un policia els havia abordat i els va dir que els Mossos estaven investigant les activitats de l’organització. A partir d’aquest moment va cessar gairebé per complet l’activitat de la cèl·lula i els seus membres van deixar de veure’s.

La policia catalana va denunciar la suposada xivatada davant l’Audiència Nacional, però, a petició de la fiscalia, es va arxivar el cas. La policia espanyola també va desmentir la xivatada.