És a partir del segle III que l’edifici és abandonat, tornant a documentar activitat constructiva i funerària a partir d’època baix imperial, entre els segles IV i VI. Durant aquesta darrera fase les troballes més destacables han estat la documentació d’una estructura baix imperial datada entre els segles IV i V, destinada a la captació d’aigües subterrànies. Es tracta una estructura en forma de galeria amb accés esglaonat i coberta de volta de canó, que en el seu tram final es troba retallant el nivell natural de margues, de manera que queda condicionat l’espai amb accés a la veta aqüífera natural.
També s’ha localitzat una segona cavitat subterrània amb accés mitjançant un arc de mig punt obert al mur que delimita el gran edifici del segle II pel seu límit oest; al fons d’aquesta cavitat s’ha localitzat una altra surgència d’aigües naturals, tot i que la seva funcionalitat no sembla estigui associada a l’aprofitament de l’aigua sinó més aviat al control de les humitats que provoca la veta aqüífera.
El projecte constructiu preveu que aquestes estructures subterrànies siguin accessibles només per a investigadors, un cop quedi enllestit el nou edifici. La fase baix imperial també mostra activitat funerària amb la localització de diversos enterraments de diversa tipologia, en procés d’estudi.
D’altra banda, finalitzada la intervenció arqueològica, ara el Servei Municipal de l’Habitatge de Tarragona començarà la construcció de l’edifici de 30 habitatges, 27 aparcaments, 31 trasters i 2 locals comercials a la planta baixa. Els nous habitatges tindran entre 65 i 105 m² i ja estan tots venuts, mitjançant un sorteig de les persones que es van interessar en la seva adquisició.
La consellera de Patrimoni, Begoña Floria, ha manifestat que “amb la construcció de l’edifici es recuperarà aquest espai al centre de la ciutat i se li donarà un ús residencial que dinamitzarà la zona i dignificarà l’entorn, al mateix temps que s’integrarà un altre element patrimonial a una nova construcció”.