Els festivals de música punxen a Catalunya

El 2015 menys d’un 14% de catalans va assistir a un esdeveniment musical, mentre que l’any anterior ho va fer gairebé un 17%

UOC Israel H. Ros.- Comença l’època dels grans festivals de música i Catalunya n’és territori: Primavera Sound, Sónar o El Cruïlla són només uns exemples dels més de 360 que s’organitzen durant l’any i que poden arribar a mobilitzar més de 20.000 persones per dia. En els últims anys, però, el nombre de catalans que han assistit a un festival ha baixat del 16,7% l’any 2014 al 13,8% el 2015, segons dades de l’Anuari de la Música 2016. Experts de la UOC expliquen el retrocés dels festivals, el perfil dels assistents i el model de negoci.

Els festivals petits i mitjans són els que han tingut la pèrdua de públic, segons dades del mateix anuari. Una de les causes, apunta Alba Colombo, directora del postgrau de Gestió d’Esdeveniments Culturals, Esportius i Corporatius de la UOC, pot ser que el públic és més selectiu i en lloc d’assistir a tot el festival tria només un únic concert. L’estudi també destaca que els festivals de caire privat tenen més bons resultats (+3,8%) que els públics (-6,5%). «Els que subsistien gràcies a les aportacions institucionals ho han passat molt malament durant la crisi», afirma l’experta. Els que han esquivat aquest descens són els festivals amb més de 100.000 assistents, com el Primavera Sound o el Sónar, que han crescut a raó d’un 2% en els últims anys.
Joves que es gasten més de 500 euros, el públic majoritari

Els festivals atrauen tant dones com homes, d’entre 25 i 35 anys, amb un poder adquisitiu mitjà-alt. La meitat dels assistents repeteixen l’assistència i el 46% prové de fora de l’Estat. De mitjana es gasten 544 euros per cap, que es reparteixen entre transports, allotjament i menjar, segons indica una enquesta feta per la consultora Dentsu Aegis al Primavera Sound. En total, l’any 2015 els festivals d’arreu de Catalunya van generar un impacte de 300 milions d’euros en el territori, segons dades del Govern de Catalunya.
Les claus de l’èxit

Neus Soler, professora col·laboradora dels Estudis d’Economia i Empresa i experta en màrqueting, remarca la importància de les primeres edicions: «L’assistència del públic i el ressò dels mitjans en determinaran l’èxit o el fracàs futur», ja que als últims anys s’han vist néixer i morir molts festivals arreu de l’Estat.

El disseny del cartell, d’acord amb l’elecció dels grups que actuaran i la comunicació que se’n farà, també és important per a aconseguir que un festival triomfi. De fet, el 71% dels enquestats s’assabenta de la seva existència per mitjà de les xarxes socials, segons un estudi de Ticketea.

Gairebé un 75% dels ingressos prové de la venda de tiquets, explica el director del Primavera Sound, Alberto Guijarro, però l’existència d’un patrocinador fa créixer les possibilitats d’èxit. Tot i així, Neus Soler recorda la importància que les marques no distorsionin l’experiència de viure el festival, ja que «s’ha d’interactuar amb el públic però sense envair-lo o molestar-lo».
No pas només música: oportunitats de negoci i desenvolupament social

Els festivals també serveixen per a dinamitzar el negoci musical amb conferències, presentacions d’apps, exposicions o xerrades d’experts en l’àmbit. Aquests esdeveniments professionals cada vegada obtenen més protagonisme, com demostra la proposta Sónar+D, un congrés internacional multidisciplinari paral·lel al Sónar en què tecnologia i indústria creativa cultural es troben amb més de 4.500 professionals acreditats, 200 companyies participants i un total de 150 activitats organitzades.

Les entitats públiques hi donen suport, directament o indirecta, com una manera de mitigar el turisme massiu i les possibles molèsties causades a la ciutadania. En els últims anys les administracions aprofiten el ressò dels festivals per a reconduir-los en forma de «plataforma estratègica de desenvolupament social», destaca Colombo. I segons una enquesta feta pel Primavera Sound, més del 80% dels ciutadans diu que les incomoditats derivades dels festivals els compensen.