El centre tecnològic Eurecat preveu que 2024 donarà lloc a solucions d’Intel·ligència Artificial Generativa desenvolupades per a una gran quantitat de sectors, incloent-hi la salut, la construcció, la manufactura, l’educació, les finances, el comerç i l’administració.
Segons Eurecat, la IA Generativa evolucionarà a models més avançats, amb més precisió que els actuals i amb millores en l’ètica i la transparència dels resultats.
També preveu que la IA Generativa es posicioni a pràcticament totes les baules de les cadenes de subministrament dels sectors manufacturers i sigui protagonista en el sector de la salut.
Des del punt de vista mediambiental, la circularitat dels aliatges metàl·lics en els cicles urbans i industrials serà una tendència clau, en un context marcat pel canvi climàtic, la descarbonització i l’assegurament d’accés a fonts d’energia i aigua segures, així com a la disponibilitat de recursos crítics.
El centre tecnològic Eurecat preveu que el 2024 serà l’any de l’explotació de la Intel·ligència Artificial Generativa, que donarà lloc a solucions desenvolupades per a una gran quantitat de sectors, incloent-hi la salut, la construcció, la manufactura, l’educació, les finances, el comerç i l’administració.
En aquest respecte el director científic d’Eurecat, Daniel Casellas, posa en relleu “l’enorme potencial que s’obre per aconseguir que els nous desenvolupaments tecnològics en l’àmbit de la Intel·ligència Artificial Generativa es transfereixin als diferents sectors, de manera que les solucions generin noves oportunitats, siguin sostenibles i reforcin la resiliència industrial”.
Segons subratlla la directora científica de l’Àrea Digital d’Eurecat, María Eugenia Fuenmayor, la Intel·ligència Artificial Generativa “ha causat un gran impacte i sens dubte continuarà sent tendència el 2024, on evolucionarà a models més avançats, multimodals, amb més eficiència i precisió que els actuals i amb millores en l’ètica i la transparència dels resultats”.
“Com tota tecnologia de trajectòria recent i, en aquest cas, a més, d’enorme poder de transformació, la IA Generativa està sent objecte de reflexió per part de les empreses en com utilitzar la seva gran capacitat de generació de continguts, com ara textos, imatges, vídeos, codi i àudio per innovar i augmentar la productivitat i creativitat”, assenyala María Eugenia Fuenmayor.
Tot i així, especifica, per poder entrar definitivament en els processos automàtics de les empreses, els grans models de llenguatge “han de millorar en diversos aspectes, com l’enorme quantitat de recursos que consumeixen, l’adaptació dels models a necessitats específiques, la poca explicabilitat dels seus resultats i la possibilitat d’incloure biaix i informació incorrecta en les respostes”.
Per mitigar-ho, segons exposa la directora científica de l’Àrea Digital d’Eurecat, el 2024 “inclourà tendències que acompanyaran els grans models de llenguatge i l’AI Generativa en general en el procés evolutiu, especialment l’IA ètica, incloent temes de privadesa, biaix, discriminació i explicabilitat, la IA quàntica a nivell d’exploració i la ciberseguretat”.
L’any de la IA Generativa a la indústria
Segons el director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat, Ricard Jiménez, durant el proper any “la IA Generativa també anirà guanyant terreny al món de la manufactura i es posicionarà a pràcticament totes les baules de les cadenes de subministrament de molts sectors, amb l’objectiu principal d’optimitzar-les, per millorar eficiència, incrementar qualitat, reduir costos, accelerar processos o reduir riscos”.
D’acord amb la seva visió, “aquesta tendència s’obrirà a tots els sectors on hi hagi disseny de producte, on els softwares de disseny generatiu podran bolcar grans quantitats de propostes de dissenys complint els requeriments preestablerts per l’usuari”.
En opinió del director científic de l’Àrea Industrial d’Eurecat, “els àmbits del control de la qualitat i el manteniment predictiu també seran envaïts pels algoritmes de machine learning, que cada cop estaran millor entrenats, de manera que seran capaços de detectar qualsevol patró de dades que prevegi tant una fallida de la màquina com un defecte de producte”.
Així mateix, argumenta, “la barreja dels models d’AI Generativa i els Digital Twins també catapultarà la planificació de la producció i la logística a un nou nivell, donat que es podran simular gran quantitat d’escenaris i predir oferta-demanda, disponibilitat de matèries primeres i tot tipus de recursos”.
A la vegada, “la IA Generativa també serà un facilitador per a l’expansió de l’automatització de processos industrials i, en particular, la robòtica, que donarà un gran salt, on una de les aplicacions més disruptives les veurem en la interacció humà-robot”, un aspecte que propiciarà l’aparició dels primers robots en l’àmbit de la salut i d’atenció al client, com és el cas d’un prototip de robot assistencial per aplicacions de salut mental que està desenvolupant Eurecat.
La Intel·ligència Artificial Generativa, protagonista també en el sector de la salut
En paraules del director científic de l’Àrea de Biotecnologia d’Eurecat, Francesc Puiggròs, “es percep que l’explosió del potencial de la Intel·ligència Artificial Generativa serà protagonista també en el sector de la salut”.
En paral·lel a l’establiment de les bases del marc normatiu per al seu ús, la capacitat d’aquesta tecnologia “per anar més enllà de l’ús d’algorismes definits i patrons existents, i poder emprar xarxes neuronals d’aprenentatge automàtic per generar un contingut que simula la creativitat humana, serà clau per aplicar-hi les Big Data del sector salut, interpretar ingents quantitats de dades biològiques i accelerar la innovació” en aquest àmbit.
Com a exemples, Francesc Puiggròs apunta “a l’automatització de processos per accelerar el descobriment de principis biològics per ser aplicats al sector farmacèutic o a l’alimentari, l’anàlisi automàtic de text científic per optimitzar el disseny experimental per validar-los i descobrir nous productes eficients pel benestar humà o la detecció i classificació d’imatges per detectar, diagnosticar i tractar, en un temps fins ara impensable, gradacions de tumors o els símptomes de patologies incipients”.
Circularitat dels metalls en els cicles urbans i industrials
Des del punt de vista mediambiental, la circularitat del aliatges metàl·lics en els cicles urbans i industrials serà una tendència clau durant 2024, en un context on “globalment ens enfrontem a reptes significatius, com el canvi climàtic, la descarbonització i l’assegurament d’accés a fonts d’energia i aigua segures, així com a la disponibilitat de recursos crítics”, indica el director científic de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Joan de Pablo.
Actualment, argumenta, Europa “presenta una alta dependència d’importacions d’elements i concentrats d’elements crítics, ja que els recursos primaris del continent no són suficients per cobrir la majoria d’aquests materials”. Aquest fet, explica, ha donat lloc a l’ús de fonts secundàries, “promovent el reciclatge dels cicles urbans i industrials d’aquests materials, així com l’exploració de fonts alternatives, la substitució per altres elements no crítics o la reducció de la seva utilització o contingut, seguint el principi de substitució”.
En la seva opinió, ambdues estratègies “són fonamentals per assegurar un subministrament a llarg termini i per ser menys dependents de les limitacions geopolítiques”. D’acord amb la seva visió, els elements tecnològics “són fonamentals per a l’economia en general i per al desenvolupament de productes i tecnologies destinades a impulsar una transició cap a una societat descarbonitzada”, dins un concepte que “abasta aquells elements que exerceixen un paper clau en aquest context, tant a nivell europeu com en qualsevol regió industrialitzada”.
Dins de la Unió Europea, aquests elements s’han classificat com a matèries primeres crítiques, entre les quals hi ha el liti, els metalls anomenats terres rares, el cobalt, el fòsfor, el titani i el magnesi, entre d’altres. En aquest marc, el programa sobre matèries crítiques té com a objectiu principal “fomentar una societat competitiva i sostenible, per la qual és essencial disposar d’aquests materials en quantitats suficients i a costos competitius”, detalla el director científic de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat.
