UOC.- El nou Decret de l’atenció educativa als alumnes en el marc d’un sistema educatiu inclusiu aprovat pel Govern fa alguns dies ha posat de manifest la necessitat de reforçar a les escoles els professionals que puguin atendre estudiants amb necessitats especials d’aprenentatge. Especialistes en trastorns del llenguatge i psicopedagogs entren ara a l’aula per atendre els alumnes que pateixen alguna discapacitat, algun trastorn en l’aprenentatge o els que presenten altes capacitats intel·lectuals, i que ara també aniran a col·legis ordinaris.

En total la Generalitat contractarà 1.500 professionals per a fer de l’escola inclusiva una realitat. Molts d’aquests professionals són mestres i logopedes que han triat la UOC per a cursar el màster oficial de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, el títol que té més demanda del sistema universitari català. El curs passat van acabar aquesta formació 719 estudiants, que es graduaran entre el 4 i el 25 de novembre a Barcelona i l’11 del mateix mes a Madrid. I, des que es va crear el màster, ja s’hi han graduat 1.518 estudiants.

Un d’ells és Ruben Vargas, que gràcies a aquesta formació va trobar feina a l’escola pública Vila-roja de Girona fa dos mesos. Treballa en les àrees d’audició i llenguatge i de pedagogia terapèutica, on ja ha detectat infants amb problemes de trastorns del llenguatge. «Molts capgiren lletres i nombres d’algunes paraules o fan omissió de síl·labes senceres a l’hora d’escriure. La majoria els derivo a l’Equip d’Assessorament Psicopedagògic (EAP)». Tot docent –afegeix– hauria de fer aquesta formació per a adquirir els coneixements que demana l’escola inclusiva.

Irene Agea és mestra d’educació primària a l’escola Gem de Mataró, i també una de les persones que es gradua enguany. «A les aules hi ha un ampli ventall de necessitats en els alumnes que s’han d’atendre i cal que el docent es formi per a tenir les eines i els coneixements per a poder-hi fer front».

El cas d’Ester Rodríguez és diferent. És logopeda però treballa a la Clínica Universitària d’UManresa. La seva feina és detectar infants amb dificultats en la parla, el llenguatge, la lectura, l’escriptura i la motricitat orofacial. «Els coneixements adquirits m’han servit per a millorar la meva tasca assistencial».

Dona jove i treballadora, el graduat majoritari

En total el curs passat es van graduar 4.622 estudiants. El seu perfil mitjà és el d’una dona (60%), d’entre vint-i-cinc i vint-i-nou anys (27%) i que treballa (el 93% ha compaginat la feina amb els estudis).

El 77% afirmen que la titulació ha respost a les seves expectatives (de fet, el 85% la tornarien a triar) i el 76%, que els ha permès millorar les competències laborals i personals (nivell de confiança, aprenentatge autònom, presa de decisions, resolució de nous problemes, anàlisi crítica, etc.). I la gran majoria, el 89%, tornarien a triar la UOC per a continuar-se formant.

Després del màster de Dificultats de l’Aprenentatge i Trastorns del Llenguatge, el segon títol amb més graduats és el grau d’Administració i Direcció d’Empreses (381) i el tercer, el màster d’Advocacia (305). El 67% dels graduats trien la titulació que els agrada, davant del 15% que ho fan pensant en la sortida laboral.

Segons l’últim estudi de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari de Catalunya (AQU) sobre la inserció laboral dels graduats, els estudiants que cursen títols en línia són més competitius en TIC, informàtica i pensament crític. L’informe concreta que tenen un nivell superior en la formació teòrica, l’expressió escrita i la capacitat de solucionar problemes, entre altres aspectes. Aquest col·lectiu també es destaca perquè presenta més ocupació, més estabilitat i salaris més alts (per sobre de 2.000 euros/mes) que el conjunt d’universitaris. Ho corroboren l’U-Ranking de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià de Recerques Econòmiques (Ivie), que situa la UOC com la universitat de l’Estat amb més sortida laboral.

Des que la UOC es va crear, fa vint-i-dos anys, s’hi han graduat 53.053 persones.