En el cas dels càmpings, la manca d’agilitat burocràtica a Tarragona ciutat manté bloquejades, -en un càlcul conservador-, inversions properes als 15 milions d’euros en tres anys
Tarragona ciutat es consolida com a tercera destinació local de la província per darrere de Salou i Cambrils
Els empresaris del sector turístic de Tarragona ciutat (càmpings, hotels, apartaments turístics i hostels) qualifiquen la temporada alta de 2018 com a “bona”, amb una suau caiguda (16.600 pernoctacions, un 2,1% menys) de l’ocupació però, per al contrari, amb una lleugera pujada dels preus. En el cas dels càmpings, -que aglutinen aproximadament el 77% de les pernoctacions- aquesta caiguda tot just arriba al 2% i el preu augmenta en el mateix percentatge; pel que fa als hotels, dit descens pot xifrar entre el 2,9%, mentre el preu mitjà s’incrementa el 1,9%.
L’Agrupació de Càmpings Tarragona Ciutat, l’Associació d’Hotels de Tarragona (AHT) i l’Associació Tarragona Apartaments Turístics i Hostels consideren que les dades facilitades per l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic (PCT) de Turisme i Oci de Catalunya, amb 1, 5 milions de pernoctacions el 2018 (sobre un total de 20,5) i gairebé 800.000 d’elles a temporada alta, són positius, encara que sense caure en l’autocomplaença: “Més enllà del valor quantitatiu, serveixen per marcar tendències i preparar accions a mig i llarg termini “.
Amb aquestes dades, Tarragona ciutat es consolida com a tercera destinació local de la província, per darrere de Salou i Cambrils i per sobre de la Pineda/Vila-seca. Per contextualitzar, la capital tarraconense té aproximadament les mateixes pernoctacions que totes les Terres de l’Ebre. No obstant això, les bones dades d’ocupació també amaguen ombres de cara al futur. Els mercats estrangers tradicionals dels càmpings registren importants descensos: França (-11%), Alemanya (-3%) o Bèlgica (-18%) il·lustren una espiral preocupant, que el 2018 ha estat compensada per l’excel·lent comportament del client espanyol, sobretot català i del corredor de l’Ebre.
“La temporada ha anat bé, però vam detectar que perdem competitivitat respecte a altres destinacions; nosaltres necessitem fer l’esforç d’invertir per poder competir amb la resta de mercats europeus però a la vegada ens és vital l’agilitat per part de les Administracions”, explica Agustí Peyra, president de l’agrupació de càmpings. Segons els seus càlculs, la paràlisi burocràtica manté bloquejades només en el sector del càmping de Tarragona ciutat inversions properes, -en un càlcul conservador-, als 15 milions d’euros en tres anys: “La manca de sensibilitat cap a un sector amb un pes econòmic tan important deriva en una interpretació restrictiva de les normes, és a dir, davant del dubte, no s’autoritzen els projectes de millora”.
El president dels hotelers de Tarragona, Xavier Jornet, entén que “han estat tres anys especialment bons, però no necessàriament perquè hàgim seguit un full de ruta d’accions importants d’estímul, sinó a causa del context en què ens trobem; el turisme es mou per vasos comunicants i ens hem aprofitat del turisme prestat: si tornen amb força Turquia, Tunísia o Egipte, això afecta les Canàries i les Balears, i termina afectant la Costa Daurada central, i finalment a nosaltres”, raona. “És evident -destaca Jornet- que el context té influència, però per minimitzar-ho hem de treballar més en les singularitats de Tarragona com a destinació”.
Per la seva banda, Iñigo Rosell, president de l’Associació Tarragona Apartaments Turístics i Hostels, subratlla que el repte de la ciutat és “convertir-se en un destí atractiu els 365 dies de l’any, especialment després de l’experiència d’aquest any en què hem notat un descens en el turisme nacional. Això passa per consolidar els nostres punts forts, com són el Patrimoni, la cultura, el comerç i les nostres platges, però també per impulsar el turisme de negocis i de congressos, el turisme esportiu i l’universitari, aprofitant sinergies amb la URV”. “La clau -sintetitza- és omplir l’hivern d’atractius per, des de Tarragona, potenciar desestacionalització de l’activitat turística a la Costa Daurada”.
