CEPTA ha presentat el darrer número de l’Observatori Empresarial, que analitza el viratge de l’economia de les comarques de Tarragona durant les últimes dècades
L’evolució de l’economia de la província de Tarragona resta caracteritzada d’acord amb els següents trets fonamentals:
- Creixement sostingut de la població, sobre tot entre 1950 i 1980, i entre 2000 i 2010. Les característiques de l’augment de la demografia són marcadament diferents als períodes contemplats, atès que entre 1950 i 1980 són la immigració interna i el creixement vegetatiu els factors que la nodreixen, mentre que a partir de 2000, és la immigració forana, el tret característic que la esperona.
- Augment progressiu de la mida del mercat de treball, amb l’accés d’un nombre d’ocupats creixent, provinent directament de la immigració i de la incorporació de la dona, però amb unes taxes substancialment inferior al creixement del PIB o de VAB
- Creixement sostingut de la productivitat, sobre tot entre 1950 i 2000, on el sector secundari; la indústria, hi contribueix de forma decidida.
- L’augment del PIB i del VAB entre 1950 i 1970 es fonamenta, essencialment, en el creixement del sector secundari; la indústria, acompanyada de la construcció.
- L’aportació de la indústria ha esdevingut en un factor essencial a l’hora d’esperonar el creixement de les magnituds d’activitat i d’ocupació.
- L’augment del PIB i del VAB entre 1990 i 2016 es fonamenta, essencialment, en el creixement del sector terciari; els serveis.
- El sector primari va perdent constantment pes, tant en termes d’ocupació com d’activitat, en línia amb altres àmbits territorials, per a presentar, a hores d’ara xifres gairebé testimonials.
- La pèrdua de pes del sector primari explica altres aspectes de gran importància demogràfica i econòmica, com el despoblament d’una part rellevant de la província: interior i regió de l’Ebre, el creixement desequilibrat i la concentració de l’activitat a determinades àrees geogràfiques, como la zona costanera septentrional de la demarcació de Tarragona.
- L’ocupació que perd el sector primari nodreix l’augment de la força de treball de la indústria i la construcció, inicialment: 1950 – 1970, per a incorporar-se posteriorment, i de forma majoritària, al sector serveis.
- La progressiva terciarització de l’activitat econòmica és constant des de 1950, tot i que es reforça significativament un cop s’assoleixen uns nivells d’industrialització homologables amb les economies més desenvolupades de l’entorn, a partir de 1980.
- El pes de la població assalariada augmenta de forma sostinguda, entre 1950 i 2000. En general, són tots els grans sectors de l’activitat econòmica els que veuen com el pes dels treballadors per compte aliè creix de forma perceptible.
- La posició de l’economia de la demarcació de Tarragona a nivell espanyol, en termes de nivell de PIB per càpita, es manté entre les deu primeres posicions, a tot el període analitzat: 1950 – 2016.
- El patró de creixement de l’economia de la província de Tarragona ha estat, en línies generals, molt similar als de l’economia catalana i espanyola. Les diferències, de caràcter puntual, tenen a veure amb el pes inicial, tant en termes d’ocupació com de VAB, del sector industrial com és el cas de Catalunya, o del sector primari, a Espanya.
- L’economia de Tarragona, tot i el nivell de terciarització assolit, presenta un significatiu grau de diversificació, on el sector secundari; la indústria, reté un important percentatge de l’activitat i de l’ocupació.
- El pes de l’ocupació i, sobre tot, del VAB del sector secundari, és significativament més elevat a la província de Tarragona que a Espanya. Igualment, la trajectòria de la indústria, tot i ésser puntualment descendent.
