El gegant comercial Bogaris ofereix dos milions més que Ten Brinke per al sòl d’Ikea

Palau d'Esports a la Anella Mediterrània. CEDIDA

La seva filial Iberian Retail Parks va aprovar una oferta en ferm de 16 milions d’euros, dos més que la que va ser ratificada el 11 de març i que va donar llum verda a l’opció Ten Brinke

Els propietaris tornaran a reunir-se el pròxim 3 d’abril per analitzar si revoquen la seva decisió

L’adéu d’Ikea ​​a Tarragona ha convertit aquesta ciutat en una plaça molt desitjada per les multinacionals especialitzades en la promoció de grans centres comercials. El canvi de plans de la companyia sueca, que inicialment es va interpretar com una pèssima notícia, ha posat al descobert l’atractiu que genera la gran bossa de sòl comercial alliberada, -gairebé única a Catalunya per les seves dimensions, en trama urbana consolidada i tota la tramitació urbanística finalizada-, fins al punt que els gegants Bogaris i Ten Brinke han iniciat una ‘guerra’ per l’adquisició dels terrenys.

El passat dia 11 de març, la Junta de Propietaris del Pla Parcial 10 (PP10), que així s’anomena aquesta àrea de 300.000 metres quadrats on anava a ubicar-se la megabotiga d’Ikea, van acceptar l’oferta de Ten Brinke per 14 milions d’euros més IVA. L’empresa andalusa Bogaris, amb seu a Sevilla i la més gran del sector a Espanya (ha desenvolupat prop de 30 parcs i 1,8 milions de metres quadrats), va ser descartada malgrat oferir 25.000 euros més que Ten Brinke.

La sorpresa va ser majúscula, més encara després que hagi transcendit que des el 28 de desembre hi ha un precontracte de venda signat entre Bogaris i la Junta de Propietaris. Malgrat aquest document, tot i que l’oferta econòmica va ser superior, i malgrat un projecte molt més avançat, la preferència de Banc de Sabadell (Solvia) per l’operador holandès va resultar decisiva.

Solvia és el major propietari de sòl en el PP10 -aglutina més del 30% dels drets comercials- i el seu vot resulta imprescindible per validar qualsevol operació amb el 70% necessari per la presa de decisions. L’Ajuntament, que intenta mantenir-se al marge i no prendre partit, maneja aproximadament un altre 20%.

Segons fonts de tota solvència, la ruptura dels compromisos adquirits va caure tan malament a la cúpula de Bogaris que el passat 13 de març es va reunir el Consell d’Administració de la seva filial Iberian Retail Parks per aprovar una oferta en ferm de 16 milions d’euros, dos més que la que va ser ratificada el 11 de març i que va donar llum verda a l’opció Ten Brinke. Davant d’aquesta nova proposta, els propietaris tornaran a reunir-se el pròxim 3 d’abril per analitzar si revoquen la seva decisió anterior.

A més del contracte signat al desembre i d’una oferta dos milions per sobre de l’aprovada a Ten Brinke, Bogaris ha mantingut ja reunions prèvies amb totes les Administracions implicades i disposa de la documentació per sol·licitar immediatament a la Generalitat la nova llicència comercial, ja que no serveix la d’Ikea. D’altra banda, tenen ja acabat el projecte d’obres i l’informe de mobilitat.

Després de fer públics els detalls de les dues propostes, diversos especialistes consultats consideren que Banc de Sabadell podria estar condicionant l’operació comercial pel seu interès en vendre sòl residencial en condicions avantatjoses: mentre Bogaris cenyeix estrictament el seu negoci als usos comercials, Ten Brinke ja ha explicitat públicament la seva voluntat de fer de Tarragona la “punta de llança” d’una nova etapa a Catalunya, de gran recorregut, amb “projectes en l’àmbit residencial, comercial, hoteler i social (residències d’estudiants, ancians …) que anirem escometent en diferents poblacions”.

La nova zona comercial, situada al costat de les grans infraestructures esportives dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2018, transcendeix el simple aterratge a Tarragona de diverses marques de prestigi. El pagament dels 67.000 metres quadrats de sòl comercial és conditio sine qua non per a l’objectiu polític d’impulsar un barri de 1.200 habitatges en una zona neuràlgica per vertebrar la ‘altra’ Tarragona, la dels barris industrials de Ponent. Només amb aquesta ‘pluja’ de milions és factible emprendre la urbanització del PP10 i deixar enrere la degradació actual.