En una videojornada a la Cambra de Reus, Josep Vicent Boira es compromet a analitzar reivindicacions del territori com la Estació Intermodal o la línia Reus-Roda
La Cambra de Comerç de Reus ha acollit una nova jornada de la Fundació Cercle d’Infraestructures que ha comptat amb la ponència del Coordinador de l’Estat per al Corredor Mediterrani, Josep Vicent Boira. El màxim responsable polític d’aquesta infraestructura s’ha mostrat optimista en relació a l’acceleració del seu desenvolupament. Segons Boira, “la crisi de la Covid-19 ens ha deixat algunes lliçons que subratllen la necessitat del Corredor, com la necessitat de regionalitzar la globalització i de comptar amb cadenes de valor més properes, objectius en els que aquesta gran xarxa ferroviària és vital”.
Boira també ha destacat que la recentment anunciada injecció de 30.000 milions euros de la Unió Europea en el pressupost per a infraestructures també serà “un gran impuls” per a avançar en la construcció d’aquesta gran obra”. El Coordinador ha reiterat els impactes positius de la infraestructura a nivell econòmic: 1,4 euros de retorn de cada euro invertit i la creació de 70.000 llocs de treball fins al 2030. Uns beneficis que també arribaran a nivell mediambiental: “Hem d’incrementar el percentatge de mercaderies que es mouen per ferrocarril, que a l’Estat és massa baix, entre el 4% i el 5%. Fer-lo créixer és clau per lluitar contra el canvi climàtic, per poder reduir emissions”.
Unitat territorial
A la jornada, a la que hi han assistit telemàticament més de 180 persones, i que ha estat moderada pel president del Cercle d’Infraestructures, Pere Macias, hi ha participat una nodrida representació de les institucions econòmiques i polítiques de les comarques de Tarragona, com els presidents de les quatre Cambres de Comerç de la demarcació -Laura Roigé (Tarragona), Paco Faiges (Tortosa), Josep Maria Rovira (Valls) i Jordi Just (Reus)- o el president del Port de Tarragona (Josep Maria Cruset). També hi han intervingut els alcaldes de Reus (Carles Pellicer) i Tarragona (Pau Ricomà); el delegat de la Generalitat a Tarragona (Oscar Peris); la presidenta de la Diputació (Noemí Llauradó); i el subdelegat del Govern Central a Tarragona (Josep Maria Sabaté).
Tots plegats han posat sobre la taula els dèficits que en matèria ferroviària arrosseguen les comarques tarragonines. El Coordinador per al Corredor Mediterrani s’ha compromès a analitzar, entre d’altres, reclamacions com: la necessitat de reactivar l’Estació Intermodal del sud de l’Aeroport de Reus (licitada l’any 2009, però encara pendent de construir-se, i sobre la que Boira ha manifestat que “s’està fent un estudi de demanda” i ha titllat aquest projecte com a “raonable”); la canalització del transport de mercaderies per l’interior mitjançant l’antiga via Reus – Roda; l’inici de les obres aquest mateix estiu del 3r fil entre Vila-seca i Castellbisbal; millorar el servei de transport de viatgers Reus – Tarragona – Barcelona; habilitar ramals del Corredor Mediterrani cap a les zones d’activitat econòmica de l’interior o accelerar les connexions ferroviàries del Port de Tarragona; o millorar les freqüències dels trens a l’estació de L’Aldea.
Institucions del territori i Coordinador per al Corredor Mediterrani han verbalitzat la seva total predisposició a donar continuïtat al diàleg escenificat avui per tal de “treure el màxim profit a una infraestructura que ens obre les portes del futur, però si ha de ser així en el present hem de corregir els dèficits que fa anys que arrosseguem”, en paraules del president de la Cambra de Comerç de Reus, Jordi Just. En aquest sentit, Josep Vicent Boira ha subratllat que “el Corredor Mediterrani és una infraestructura de llarg abast però que no supedita les necessitats internes del territori, sinó que ha de ser un factor per solucionar els dèficits històrics, i per això és important mantenir un diàleg fluid”. Durant la cloenda, l’alcalde de Reus, Carles Pellicer, ha posat en valor “el consens territorial en matèria d’infraestructures” i ha instat al Govern Central a “passa a l’acció” i ha “concretar amb claredat els projectes que necessiten les nostres comarques i els seus terminis, com és el cas de l’Estació Intermodal”.
