Aviat farà tres anys des que el passat setembre de 2015 la CUP de Tarragona presentés la moció sobre la mercantilització de l’espai públic i l’ocupació de la via pública per terrasses d’establiments d’hostaleria i restauració. Ja en aquell moment vam alertar de l’esmicolament progressiu de l’espai públic i del creixement paral·lel del nombre de terrasses. Si el 2013 la xifra era de 482, el 2015 s’havia incrementat un 50%, concretament fina 683 llicències. El cert és que malgrat la moció es va aprovar, no s’ha fet res. Actualment estem a l’espera de conèixer la xifra actual, però és evident que, lluny de resoldre’s, la problemàtica ha empitjorat.
La CUP no està en contra de les terrasses, però rebutgem frontalment la mercantilització de l’espai públic la qual comporta inevitablement l’expulsió de totes aquelles activitats que no siguin susceptibles de generar activitat econòmica. La prohibició que els infants juguin a pilota a les places, que la gent pugui seure-hi a l’ombra dels arbres pel seu compte i fer un beure o un àpat sense que impliqui un consum a un establiment o la impossibilitat de circular per les persones amb mobilitat reduïda per alguns carrers o zones de la ciutat perquè estan plens de taules i cadires és radicalment el contrari a una ciutat lliure i participativa on les classes populars tinguin un pes significatiu.
La ciutat no és una mercaderia, és un dret de totes i de tots, dels veïns i les veïnes que la fan possible cada dia. La CUP volem que es garanteixin els carrers i les places de Tarragona com a espais lliures dels intercanvis monetaris que dominen les relacions socials. En aquest sentit reivindiquem més bancs per seure-hi, més arbres i vegetació, menys arquitectura defensiva i menys mercat i mercadeig.
La massificació de terrasses és una problemàtica a diversos barris de la ciutat com són la Part Alta i la zona de la Plaça Corsini, i la privatització de l’espai públic és una realitat a espais tan emblemàtics com el Parc de les Granotes. És imprescindible encetar un debat públic en el qual hi puguin participar els diferents agents implicats (hostaleria, veïnat, etc.) per tal de definir les limitacions i ordenació de l’espai públic perquè les persones residents a la ciutat i de forma especial a la Part Alta no en siguin expulsades a partir de convertir els barris en aparadors turístics, a partir de concentrar terrasses i més terrasses en places i carrers que esdevenen privatitzats com a conseqüència d’una política de l’espai públic sotmesa exclusivament als interessos econòmics i no a les necessitats vitals del veïnat.
L’afany recaptatori de l’ajuntament per tal de tapar els múltiples forats de la gestió de Ballesteros no pot avantposar-se al Dret a la Ciutat del conjunt de tarragonins i tarragonines.
