La Conselleria de Justícia va anunciar a l’ACN que expedirà a partir del setembre documents de nul·litat dels judicis polítics durant el franquisme a Catalunya. Després d’aprovar-se la llei de reparació jurídica de víctimes del franquisme i de publicar-se els més de 66.000 noms dels afectats, ara els propis implicats o les seves famílies podran demanar un document que donarà fe de l’anul·lació d’aquelles sentències i processos judicials. Els tràmits es podran fer presencialment a les oficines d’atenció ciutadana de la Generalitat, el telèfon d’informació 012 o un formulari a la web del Departament de Justícia.

Per Cruanyes, la Llei fa una “reparació jurídica” de les penalitats a les quals van haver de fer front els familiars de persones jutjades pel franquisme, com penalitzacions per a la mort de familiars, dificultats econòmiques o empresonaments. A més, el mateix règim feia que l’entorn ho volgués amagar. “Ara és la primera vegada que veuen que el Govern reconeix que aquests tribunals van ser il·legals i que les privacions de llibertat eren injustes. Això és el que estaven esperant i és important que un document els hi digui”, ha precisat.

Amb tot, el portaveu de la Comissió de la Dignitat considera que “no n’hi ha prou”. L’Estat considera que té pendent declarar il·legals els tribunals d’odre públic, els processos fora de Catalunya o les espoliacions del tribunal de responsabilitats polítiques. “Les víctimes no se senten seu l’Estat. La sensació que s’han volgut amagar els fets s’ha mantingut fins ara”, ha conclòs.