Catalunya va rebre gairebé 1.500 menors estrangers no acompanyats el 2017

La DGAIA diu que quan els joves fan 18 anys no queden desemparats perquè se’ls ofereixen prestacions i habitatges, però demana més col·laboració als ajuntaments

Redacció.- Catalunya va rebre durant tot l’any 2017 gairebé 1.500 menors estrangers no acompanyats (mena), xifra que suposa més del doble dels 684 de l’any anterior i els 377 del 2015. Tot i el lleuger descens d’arribades aquest passat desembre, es preveu un increment general aquest 2018 i per això la DGAIA ha engegat un pla de xoc en el marc de la Taula d’abordatge del fenomen on estan representades les administracions locals i les entitats socials del sector. L’objectiu és agilitzar els tràmits per l’acollida dels menors i millorar la seva integració social i laboral al territori.
Segons dades a les quals ha tingut accés l’ACN, durant els sis primers mesos de l’any van arribar entre 66 i 94 joves cada mes. Però juliol, agost i setembre van suposar un augment notable, fins als 145 menors mensuals. La DGAIA esperava que la xifra es reduís passat l’estiu, però a l’octubre en van arribar 208 i al novembre 222. El col·lapse dels centres d’acollida i residencials es va fer patent, així com l’acumulació de joves a les dependències de la Fiscalia de Menors de Barcelona, a la Ciutat de la Justícia. Finalment, al desembre, les xifres van baixar a 155, cosa que va suposar un total de 1.489 menors arribats. Tot i aquest lleu descens del desembre, les primeres dades de gener fan preveure que el 2018 s’assemblarà força al segon semestre del 2017 i, per tant, la xifra a final d’any tornarà a ser de rècord. Segons els experts, arribaran una mitjana de 200 menors cada mes, i al cap de l’any es podria arribar als 2.500 en total.

A 31 de desembre, 1.153 menors seguien amb expedient obert per la DGAIA. En total, la Generalitat va acollir de gener a novembre 1.958 menors, comptant els que havien arribat el 2016. Dels menors acollits, més de dos terços són marroquins, un 95% són nois, i més del 80% tenen 15 anys o més.

Objectiu: inserció social i laboral

En conversa amb l’ACN, el secretari d’Afers Socials i Famílies, Francesc Iglesies, i la directora de la DGAIA, Georgina Oliva, expliquen que el sistema d’acollida de menors estava pensat fins fa poc amb l’objectiu de retornar-los a les seves famílies, ja que es tractava de menors catalans. Amb els estrangers l’objectiu és diferent, perquè venen amb la voluntat d’emancipar-se i treballar. Per això, el tractament ha de ser diferent i orientat bàsicament a donar-los coneixements i eines laborals per a la seva inserció laboral.

Però l’arribada “sense precedents” de joves els últims mesos va provocar una saturació dels recursos d’atenció immediata i una polèmica entre la Fiscalia de Menors i la de Barcelona, la jutgessa degana de Barcelona, la Sala de Govern del TSJC, el Síndic de Greuges i la Generalitat per l’estada durant dos o tres dies de menors a la sala d’espera de la fiscalia, a la Ciutat de la Justícia, perquè se’ls assignés una plaça en un centre d’acollida mentre els feien les proves d’edat. Tradicionalment els menors s’estaven a les dependències dels Mossos al complex judicial, en cel·les. Però en ser menors i no haver comès cap delicte es va prohibir la seva estada allà. L’acumulació de nens a fiscalia va fer optar la Generalitat per l’Institut de Medicina Legal i Forense, un edifici del propi complex judicial. Però finalment aquesta opció també va ser vetada per la jutgessa degana, i ara els menors tornen a estar a la sala d’espera de la fiscalia, tot i que l’acumulació ja no és tant notòria.

Per reduir les esperes, en l’últim semestre s’han creat 600 places noves per a joves tutelats, 550 de les quals específicament per a estrangers, i el 30% d’aquestes dirigides directament a facilitar l’emancipació. Tot això s’ha fet, recorden des del Departament d’Afers Socials i Famílies, malgrat la intervenció econòmica dels comptes de la Generalitat per part del govern espanyol i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

Tot i que el 90% dels menors arriben directament a Barcelona atrets per la fama de la ciutat, finalment només s’hi queden el 26% del total. Al principi no volen marxar-ne, però la insistència i convicció dels treballadors socials, fa que acabin preferint estar en zones més rurals, similars als seus pobles d’origen del Marroc, amb condicions d’allotjament i d’integració molt millors que a la capital.

Deu línies d’actuació

El pla integral té deu línies d’actuació dividides en tres grans objectius de millora: la primera atenció, l’acollida posterior i el procés d’emancipació i integració social. Així, es volen reduir els trasllats de fiscalia als centres i viceversa per fer tràmits, identificació o proves d’edat per tal de minimitzar la victimització dels menors i preservar la seva integritat. També es pretén analitzar el relat i el trajecte migratori dels menors quan arriben a la Ciutat de la Justícia i als centres d’acollida, per tal de millorar la seva atenció, així com millorar la primera atenció sanitària, psicològica, higiènica i d’alimentació.

Per millorar l’acollida, es vol teixir una xarxa local d’atenció, acolliment, integració i suport a l’autonomia dels menors. Es vol potenciar l’acolliment en famílies extenses, ja que molts d’ells tenen parents a Catalunya, així com en famílies alienes, tot i que seguissin tutelats per la DGAIA. També es pretén potenciar els pisos d’atenció social a joves tutelats i extutelats, de 16 a 21 anys, per garantir una atenció més personalitzada.

Per millorar el procés d’emancipació i integració social es treballarà amb xarxa per oferir formació ocupacional i habilitats laborals, i també s’intentarà que puguin accedir a la prestació de garantia juvenil, tot i la seva edat i el poc temps de tutela. Per últim, s’intentaran crear vincles amb la comunitat marroquina de cada zona.

Justament, sobre l’emancipació, la inserció laboral i el pas a la majoria d’edat, la DGAIA recorda que els joves són lliures de marxar i fer el què vulguin quan fan 18 anys, però també assegura que, si volen, poden accedir a serveis, assessorament jurídic i laboral, pisos i fins i tot una prestació econòmica de 650 mensuals durant un període que va dels 6 mesos als tres anys, o sigui fins que en fan 21. Només el 37% dels joves demanen un recurs residencial, que normalment són pisos compartits amb altres joves. A més, davant algunes crítiques, la Generalitat recorda que els majors d’edat són competència dels ajuntaments i que la tramitació de la seva documentació per tenir permís de treball o residència depèn del govern espanyol.

La Generalitat calcula que a tot Catalunya hi ha unes 11.000 persones sense llar, comptant sense sostre, pisos sobreocupats i barraquisme. D’aquests, uns 5.000 dormen al carrer, uns 2.000 dels quals, segons les entitats, ho fan a la ciutat de Barcelona.

Sobre la ciutat de Barcelona, recorden que en diversos consorcis que tenen la Generalitat i l’Ajuntament, com el d’educació o el sanitari, el Govern aporta un 60% dels fons i el consistori el 40% restant. En el cas del consorci dels serveis socials, la Generalitat va aportar 53 milions i l’Ajuntament 2. A més, la Generalitat ha augmentat el contracte-programa de serveis socials amb l’Ajuntament de 44 a 59 milions d’euros.