La Catalunya Central lidera el creixement econòmic català el 2016

Per comarques, Osona és la que més creix (5,4%), seguida per l’Anoia (3,8%) i el Bages (3,5%)

Redacció.- La Catalunya Central és la regió catalana que ha registrat un creixement econòmic més important durant el 2016, amb un avenç del PIB del 4,0%, segons detalla l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, dirigit pel Catedràtic Emèrit d’Economia Aplicada de la UAB, Josep Oliver. Com cada any, l’estudi analitza la distribució territorial del creixement econòmic al país i el resultats d’enguany assenyalen les comarques d’Osona (5,4%), l’Anoia (3,8%), el Bages (3,5%), el Solsonès (3,3%), el Berguedà (2,7%) i el Moianès (2,5%) com les més ben parades. Per sectors, a la Catalunya Central destaca el sector serveis, que amb un pes del 54,8% el 2015 va créixer un 3,6% el 2016, amb comarques com Osona que destaquen per augments del 4,8% o l’Anoia amb creixements del 3,8%. El sector industrial, amb un pes del 35,8%, també va créixer fortament un 4,7%, per sobre del 4% de la mitjana catalana. El sector de la construcció, amb un pes del 6,1% del PIB, va augmentar un moderat 1,2%. Finalment, el sector primari també va créixer en un 11,9%.
L’increment del sector serveis (3,6%) reflecteix tant els resultats dels serveis privats (amb un pes del 75% del PIB del sector el 2015) que van créixer un 3,7%, com dels col·lectius, que també van avançar amb intensitat en un 3,2%, front el 2,8% català. Aquesta dinàmica, segons l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, es deu al paper de les principals branques com el comerç (29,2% del PIB dels serveis i creixement del 2,5%), les activitats professionals i administratives (11,8% del PIB i un avenç del 9,5%) i les immobiliàries (contribució del 10,5% al PIB del sector i augment del 4%). D’aquesta manera, el PIB terciari a les comarques centrals ja ha superat en un 11,6% el del 2007, un registre idèntic a l’assolit per aquest sector a Catalunya.

L’increment del PIB del sector industrial (4,7%) reflecteix l’important avenç de les produccions manufactureres (5,4%). Mentre que el creixement nul dels productes energètics, d’aigua, gas i reciclatge va frenar el creixement agregat (del 0,2% front el 3,0% català). L’avenç de les branques típicament manufactureres s’explica pels increments del gruix de les produccions, amb increments intensos de les indústries d’alimentació, begudes i tabac (6,0%), de la metal·lúrgia i fabricació de productes metàl·lics (8,0%) i del tèxtil i la confecció, cuir i calçat (7,8%).

Pel que fa al sector primari, l’augment de l’activitat a la Catalunya Central (11,9%) va mostrar un resultat similar a la mitjana catalana (10,1%). Els resultats del 2016 reflecteixen la millora de la ramaderia (pes sobre el PIB del primari el 2015 del 88,9%), que va experimentar un augment d’un notable 10,5%. Del seu costat, l’agrícola (que aportava el 9,4% del PIB sectorial) va presentar una alça major, del 28,5%, mentre que el forestal va caure un 0,2%.

El creixement català que lidera la Catalunya Central, és seguit per l’àmbit metropolità (3,5%), les comarques gironines (3,2%) i el Camp de Tarragona (3%). Les Terres de Ponent també creixen un 2,9%, mentre que les de l’Ebre un 2,3%.

Factors que expliquen el creixement a Catalunya

A nivell català i segons les dades que recull l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA, els factors principals del creixement del PIB català, que el 2016 va créixer un 3,5% (una xifra idèntica a la del 2015), cal buscar-los d’una banda en les reformes internes (fiscals, financeres, laborals, energètiques i de pensions), però també en factors exteriors com la intervenció del Banc Central Europeu, que va mantenir en valors baixos els tipus d’interès i va contribuir a la depreciació de l’euro respecte al dòlar. A més, també van empènyer el creixement català, la forta caiguda del preu del petroli i l’augment de la demanda de serveis turístics, provocada parcialment per la continuïtat de les tensions geopolítiques al nord d’Àfrica i l’est de la Mediterrània.

Segons l’informa del BBVA, tots aquests factors es van traduir en un increment de la renda disponible de llars, empreses no financeres i sector públic i, en conseqüència, en un context de millora de la confiança, en augments en totes les partides de despesa corrent i d’inversió, inclosa la inversió en habitatge.

Donat el seu major pes en l’activitat, segons l’informe del professor Josep Oliver, l’element determinant d’aquesta forta expansió va ser el consum privat que, amb un creixement del 2,7% el 2016, va continuar la bonança iniciada el 2014. L’altre gran determinant va ser la formació bruta de capital i, en particular, l’efectuada en maquinària, material de transport, béns d’equip i altres productes (augment del 4,5%), però també en la construcció que, tot i les dificultats que va travessar l’obra pública , va créixer un 4,6% el 2016. El consum públic va continuar amb la recuperació iniciada el 2015, augmentant un 2,7% el 2016. En conjunt, la demanda interna va avançar d’un notable 3,2%, compatible amb una certa millora del saldo exterior, reflex al seu torn de la contenció importadora i la fortalesa exportadora. Pel que fa a la demanda exterior, les importacions internacionals, to i el fort augment de la demanda interna, van avançar un 5,3%, mentre les vendes de béns i serveis creixien d’un 4,2% en termes reals.