Les apps o els videojocs complementen el tractament de problemes psicològics de nens i adolescents

0

UOC.- Aplicacions, programes en línia, videojocs, pàgines web o fins i tot el WhatsApp o el Telegram poden ajudar a superar dificultats de salut mental que afecten infants i adolescents, com l’ansietat, els problemes d’atenció a l’aula o la prevenció de l’assetjament escolar. «Cada cop els metges i altres professionals de la salut estan més oberts a l’ús dels recursos tecnològics com a complement o suport en l’atenció als pacients», explica Noemí Guillamón, directora del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil, que es començarà a impartir el 18 d’octubre a la UOC.

De fet, la mateixa xarxa pública utilitza cada cop més les TIC per a recomanacions o prescripcions mèdiques. Un exemple és el programa Darweb, adreçat a infants amb dolor abdominal recurrent i als seus pares. Segons Guillamón, aquests recursos, tanmateix, no es limiten a portals o aplicacions, sinó que també inclouen xarxes socials que es fan servir diàriament. «Per exemple, per a molts adolescents el WhatsApp és un mitjà de comunicació sovint més utilitzat que el cara a cara. Hi ha molts joves que enmig d’una teràpia es cohibeixen, però que després tenen més facilitat per a explicar com se senten per mitjà del mòbil», concreta.

Els pocs estudis que hi ha sobre els beneficis de les TIC en aquests infants apunten que milloren les seves dificultats. «Mostren una disminució dels símptomes clínics d’ansietat i depressió i una millora de la conducta, l’autoestima i les cognicions. També destaquen la satisfacció dels usuaris i dels seus pares. Alhora, però, alerten de l’alta taxa d’abandonament del programa», concreta Montse Martínez, professora del grau de Psicologia de la UOC i del màster universitari de Psicologia Infantil i Juvenil.

Entre les patologies en les quals s’apliquen aquests programes hi ha l’ansietat, la depressió, les dificultats d’atenció, els problemes de comportament a l’aula o la prevenció de l’assetjament escolar, del ciberassetjament i del suïcidi. Són programes adreçats a infants amb trastorns del desenvolupament o programes per a la millora de les emocions i les habilitats socials.

Recomanables a partir dels 10 anys

A quina edat el pacient pot començar a utilitzar aquestes eines? Segons la professora dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC Aida Aguilera, n’hi ha que es poden aplicar «en edats molt primerenques», com l’ABC KIT, pensat per a nens de fins a cinc anys i que inclou exercicis per a aprendre les lletres, o el programa Adiós enfados, adreçat a infants a partir de quatre anys i que es fa servir per a ajudar-los a controlar la ràbia. «Tot i això, s’aconsella que els recursos tecnològics relacionats amb dificultats de salut mental, com ara l’ensenyament d’habilitats socials, l’educació en emocions o les intervencions davant dificultats d’ansietat o de depressió, s’apliquin a partir de sis anys i que proliferin, sobretot, a partir dels 10 anys», explica Aguilera.

El motiu, matisa la professora, és que aquests recursos demanen una certa maduresa cognitiva per part del nen per a llegir, entendre, analitzar i reflexionar sobre el comportament. A més a més, tot i que cada cop són més nombrosos els menors de dotze anys que tenen mòbil, moltes aplicacions van adreçades a adolescents, que són els qui fan més ús d’aquesta eina. «Per exemple, el programa GESTION@, que serveix per a disminuir els nivells d’ansietat en adolescents, és recomanable a partir de dotze anys», afegeix Martínez.

Les TIC no poden substituir el paper del terapeuta

Aquestes expertes deixen clar que les TIC no poden substituir mai el paper del terapeuta. «Hi ha recursos que potser es poden autoaplicar si l’objectiu és prevenir un problema abans que aparegui. Però en el cas dels infants i adolescents amb dificultats de salut mental és important que aquestes eines siguin un complement a la teràpia presencial i que la seva aplicació sigui supervisada i guiada per un terapeuta que conegui bé l’eina», matisa Guillamón.