Obtenir proves legals i advertir del perill als responsables de l’escola són algunes de les solucions que faciliten les eines digitals

UOC/Blanca Torrubia.-  El seu nom en anglès és de domini públic. La primera dama dels EE. UU. parla del problema en un discurs davant l’ONU. I la Fundació FC Barcelona demana que tingui més visibilitat. L’assetjament escolar o bullying no és un fenomen nou, però sí està a l’ordre del dia i ho fa impregnat de les bondats i els riscos de les noves tecnologies. Per als experts de la UOC, si bé la missatgeria instantània i les xarxes socials poden amplificar l’assetjament, internet i les aplis comencen a oferir maneres de combatre-ho o fins i tot de prevenir-ho. Amb tot, és poc probable que s’acabi prescindint del contacte cara a cara per solucionar les situacions d’assetjament escolar.

Si fem cas dels últims informes que s’han fet a Espanya, la magnitud del fenomen és considerable. Save the Children explicava, al febrer de l’any passat, que el bullying havia afectat a gairebé 1 de cada 10 alumnes de secundària en els dos mesos anteriors. I la Universitat del País Basc ha fet públic aquest any un estudi segons el qual més d’un 20 % d’alumnes entre 9 i 16 anys usuaris d’internet consideren que han estat víctimes d’assetjament escolar cara a cara en els últims 12 mesos. Si parlem de ciberbullying, és a dir, de assetjament escolar per internet o dispositius mòbils, les xifres de l’informe del País Basc són més baixes, un 12 %, amb una incidència més elevada a mesura que augmenta l’edat dels menors i probablement la possessió de telèfon mòbil.

El ciberbullying, que «no existiria sense la prèvia de el bullying», facilita que agressors que no s’atrevirien a actuar de determinades maneres presencialment ho facin en línia. Així ho explica José Ramón Ubieto, professor col·laborador dels Estudis de Psicologia i Ciències de l’Educació de la UOC, psicoanalista i autor de Bullying. Una falsa sortida per als adolescents. «El ciberacoso escolar pot exacerbar la crueltat», detalla.

Vista la situació, la qüestió és si existeixen maneres d’aprofitar la proliferació del telèfon mòbil entre els joves per causar l’efecte contrari: afrontar i prevenir el bullying. Per Ubieto, cada vegada hi ha més recursos, que poden ser molt útils. «Una clau és aconseguir comunicar de manera més àgil i discreta missatges de suport i recomanacions per a tots», explica. «I una altra clau és que poden augmentar la coresponsabilitat de cadascú posant a cel obert l’assetjament, evitant l’opacitat que ho manté i ho reprodueix», afegeix.

A més, les eines digitals poden aconseguir que joves als quals resulta difícil denunciar o comentar presencialment situacions de bullying ho facin mitjançant el mòbil. «Els pot costar dir-li-ho a persones majors als qui consideren una autoritat (professors), als qui no volen fer sofrir (pares), o a companys que ells creuen que podrien veure’ls com a febles. Als nadius digitals, les TIC els aporten seguretat en aquests casos». Així ho analitza Blanca Torrubia, directora de la Càtedra UNESCO d’Esport per a la Coexistència Social i la Resolució de Conflictes, i del nou màster de Gestió i Solució de Conflictes, tots dos de la UOC.

Però Ubieto insisteix que, una vegada identificat l’assetjament escolar, qualsevol actuació en l’àmbit digital ha d’anar acompanyada de la presència i el cara a cara. «Parlo de professors, pares i alumnes. La conversa entre ells ha de retornar-li a cadascú la seva responsabilitat i permetre rectificar tant l’excés, és a dir l’assetjament, com les inhibicions de les víctimes, que moltes vegades no poden respondre d’una altra manera que amb silenci i dolor», subratlla. Per Torrubia, en l’àmbit escolar és essencial fomentar la cultura de pau: «Els alumnes han de ser conscients dels sentiments que poden provocar en els seus companys i desenvolupar empatia. Moltes vegades no són conscients. I han d’adonar-se dels avantatges d’una convivència respectuosa amb els altres», adverteix.

Eines digitals en funcionament

Entre els recursos digitals que ja existeixen per contribuir a prevenir o revertir l’assetjament escolar, Ubieto destaca la apli Parental Clic, una aplicació de control parental que, amb el permís del menor, permet obtenir proves legals de l’assetjament, mitjançant el geoposicionamiento o l’enregistrament d’imatges amb el mòbil. «Però si reduïm l’assetjament a la judicialización ens deixem el més important, que és la capacitat dels subjectes per fer front a les dificultats, i els condemnem a ser víctimes passives», apunta. D’altra banda, l’expert posa en valor Zoom1T, un qüestionari que els alumnes dels centres escolars poden respondre anònimament i que permet detectar problemàtiques o situacions de risc. O Stop Bullying, una aplicació per comunicar-se amb el responsable del centre educatiu i advertir-ho del perill d’un cas de bullying, sigui anònimament o mostrant la identitat.

Estudiants de la UOC treballaran amb la apli B-Resol

Precisament en aquesta línia funciona la apli B-Resol, que s’utilitza a diversos centres educatius catalans i amb la qual treballaran des d’aquest curs com a mediadors una trentena d’alumnes de la UOC durant les pràctiques del màster que dirigeix Torrubia. L’aplicació fa possible que qualsevol alumne del centre educatiu, a qualsevol moment i des de qualsevol lloc, pugui avisar de qualsevol situació de conflicte entre els estudiants del centre. A més, permet als centres recollir dades per entendre millor els casos d’assetjament i els conflictes entre els alumnes.