Antifrau destapa les cicatrius per les pugnes internes de la URV

L’equip de Govern de la URV ha confirmat que el passat 13 de noviembre de 2018 va rebre un informe raonat de l’Oficina Antifrau de Catalunya sobre la investigación iniciada arran d’una denuncia per presumptes irregularitats en la relació laboral del gerent de la URV i en el nomenament de dos càrrecs de confiança. L’origen d’aquests fets és anterior a la presa de possesió de l’actual equip de Govern.

L’informe de l’Oficina Antifrau és fruit d’unes actuacions iniciades l’any 2016, i la URV ja va fer una primera tramesa de documentació a requeriment d’aquesta institució. El nou document subratlla una sèrie de mancançes i irregularitats detectades a la información enviada, i otorga 30 dies per corregir-les. L’equip de dirección ha demanat al gabinet jurídic, a recursos humans i a la resta d’unitats pertinents que apleguin tota la informació.

Segons la URV, el fet que genera més dubtes és la relació laboral de l’ex gerent de la URV, i en concret la conversió del seu contracte d’alta direcció en un altre indefinit del règim comú, que es va signar el 25 de juliol de 2014 sense concurs públic i que va ser aprovat pel Consell Social a proposta de l’anterior rector, Josep Anton Ferré.

El nou equip de Govern de la URV va acomiadar el ex gerent per manca de confiança el 30 de juny de 2018. L’ex gerent va interposar accions judicials que van finalitzar en el pagament d’una indemnització de quantitat desconeguda. L’antic gerent Manuel Molina, va ocupar el càrrec durant 23 anys, fet singular en el sistema universitari públic. A la seva sortida de la URV, l’antic rector Francesc Xavier Grau, actual secretari d’Universitats i Reserca de la Generalitat, el va fitxar com a director executiu de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca.

El passat mes de setembre es va iniciar una auditoria interna, encara en martxa, per conèixer l’estat de la situación de la URV a l’inici del mandat. El darrer Consell de Govern va aprobar que el càrrec de gerent s’ha de proveir a través de la figura de personal eventual, que no precisa d’indemnització en cas de cessament. Aquesta és la modalitat utilitzada en la majoria universitats publiques catalanes per llocs de confiança.