Així es va gestar l’1-O (III): “Les barricades en els col·legis ens servien per evacuar nens i avis”

0

La duresa de la intervenció de la Policia i la Guàrdia Civil va enxampar per sorpresa els organitzadors del referèndum

Natxo Guinea.- Va ser una simple trucada la que els va fer tornar a la realitat després de la reeixida ‘presa’, a primera hora del dia i sense gairebé obstacles, dels centres de votació: la Policia estava entrant al col·legi de Campclar “a lo bestia”. Aquella primera sorpresa, amb tants col·legis sense precintar i una calma aparent, se n’anava en orris. Empentes, forcejaments… i adéu a les urnes. De forma inesperada, havia començat l’enrenou, i només eren les nou del matí.

Mentre la Policia abandonava el col·legi de Campclar, els organitzadors de l’1-O van decidir que un vehicle seguís al comboi, per així poder anar avisant amb antelació de l’arribada dels antidisturbis. En tots els centres sonava el mateix mantra temorós: “Diuen que venen cap aquí”. La premissa, una vegada verificada l’adreça que prenia la Policia Nacional, -guiada per la Guàrdia Urbana de Tarragona-, era “muntar barricades per anar deixant sortir ancians i nens”. La raó, segons les fonts consultades, no era “obstaculitzar la confiscació de les urnes” sinó que “no donava temps a desallotjar”. Qui es quedava a dins, afirmen, “sabia el que vindria”.

En alguns casos, -relaten testimonis directes de l’acció policial-, els agents van arribar a destrossar el lloc -mobiliari, material informàtic, etc.- portats per la frustració en no trobar el que buscaven. “El que més els molestava -recorden- era quan es reobrien els col·legis que havien tancat”. Si desapareixia una urna, n’apareixia una altra. “Si se les emporten, que se les emportin”, afegeixen. No obstant això, hi havia una cosa important que no podien prendre de cap manera: “Les actes de constitució de taula no podien caure a les seves mans, calia fer el possible per protegir la integritat dels voluntaris”.

Ningú podia esperar una intervenció tan dura dels Cossos de Seguretat de l’Estat. A cada col·legi, -relaten-, hi havia assistència jurídica per si de cas es produïen detencions, però no hi havia metges ni personal sanitari: “No pensàvem que poguéssim necessitar-ho”. El que va ocórrer durant l’1-O va demostrar que les previsions havien pecat d’ingenuïtat. Al migdia, els efectius de la Policia Nacional ja estaven preparats per entrar en l’IES Tarragona, on un nodrit grup de gent s’amuntegava per evitar-ho. No calia ser un linx per intuir que la tibant calma, “amb gent molt calenta que arribava d’altres col·legis”, era només el preludi de la tempesta.