Els informes detallats de cada municipi exposen el cas de ciutats com Barcelona que no tindria prou superfície per acollir la generació de les energies. De fet un 50% de l’espai l’hauria de buscar a municipis propers.

L’estudi global ‘TE21’ també calcula quant d’espai faria falta per instal·lar fonts renovables que permetessin fer energia verda. A tot Catalunya s’hi haurien de destinar 78.973,69 hectàrees per instal·lar plaques solars, molins eòlics i hidroelèctriques. Això suposaria que el motor d’aquest nou model energètic, sense central nuclears, ocupés un 2,46% del territori.

El pla treballa a 25 anys vista i preveu que s’hagi desenvolupat íntegrament el 2040. Tot i això, el mateix informe també admet que hi ha molts plans de transició que treballen amb un horitzó de 35 anys (fins al 2050).

Grans inversions, grans estalvis 

Tot i que el cost de la inversió és elevat, els promotors d’aquesta iniciativa ripollesa ressalten que l’estalvi energètic del canvi ho justifica. El canvi d’energies no renovables cap a les verdes seria progressiu fins al 2040. El càlcul nacional estima que l’estalvi fins al 2040 aplicant la transició seria de 251.475 MEUR.

El projecte es presentarà dimarts de la setmana que ve al cinquè Congrés Català de l’Energia. A la seva pàgina web es poden consultar informes previs de tots els municipis de Catalunya. L’objectiu és que aquells pobles i ciutats que hi estan interessats puguin demanar una proposta més detallada.