Ballesteros resisteix i s’aferra a la ‘geometria variable’ per poder governar

ERC iguala amb set escons al PSC i se sent legitimada per aglutinar Junts, CUP i ECP pel canvi

Josep Fèlix Ballesteros (PSC) ha resistit l’empenta de les sigles d’ERC i el pes de l’espiral sobiranista, encara que per una diferència molt més ajustada del que s’esperava, tot just 500 vots, el que l’aboca -segons font molt properes al seu gabinet – a “una legislatura menys estable de negociació constant i geometria variable” en funció de cada iniciativa de govern. El guanyador de les eleccions per quarta vegada consecutiva es deixa dos regidors i empata a set amb els republicans, que pugen tres i obtenen el seu millor resultat històric.

La caiguda del PSC se suma a la del seu soci de govern, un PP que perd dos dels seus quatre regidors, i al balanç agredolç de Cs, que manté els quatre però es queda a un abisme de les expectatives que fins i tot vaticinaven la disputa per la victòria. Com a resultat de la tempesta, la suma del bloc constitucionalista es queda a un regidor de la majoria absoluta i a costa de la capacitat d’ERC per arribar a consensos pel canvi.

En Comú Podem, amb dos regidors, té les claus del despatx de l’alcalde. Si Pau Ricomà (ERC) és capaç de convèncer-los de la necessitat d’oxigenar el consistori, tindrà el partit guanyat. En principi, Dídac Nadal (Junts x Tarragona) i Laia Estrada (CUP) haurien de posar els seus cinc regidors (tres i dos, respectivament) a favor de Ricomà a la sessió d’investidura. L’acord de les quatre forces atorga a Ricomà el bastó del poder.

El número u d’ERC considera que els resultats electorals el legitimen per portar el timó de Tarragona i ja ha fet una crida als partits que han defensat el canvi durant les eleccions en què ofereix “generositat per compartir una nova etapa”. “Aquestes eleccions anaven de la construcció d’un nou model de ciutat, i la majoria ha votat per un canvi profund; no té sentit que, tenint l’oportunitat de tirar endavant aquest canvi, renunciem a fer-ho “. Tant ERC, com s’aprecia en el discurs de Ricomà, com PSC descarten la possibilitat d’un acord entre tots dos.

Està per veure si el pedigrí de Dídac Nadal, fill de l’històric exalcalde Joan Miquel Nadal (CiU), li permet diluir i rematar a l’antiga Convergència al servei d’ERC, i també si en els comuns de Carla Aguilar pesa més el sentit de la política social d’esquerres, -amb molt marge de maniobra per al PSC-, o bé es deixa arrossegar a la guerra de banderes que comporta l’opció ERC. Si algun d’aquests vectors dinamita el consens contra Ballesteros, cap de la llista més votada, aquest repetiria com a alcalde.

En aquest cas, els set regidors del PSC podrien acceptar el repte d’un Govern en solitari, amb acords puntuals, o pactar amb Cs, que ja han donat suport els Pressupostos de 2019. No és probable que el PP torni a assumir responsabilitats de comandament per el profund malestar que hi ha entre els socialistes, que consideren que en els últims mesos els populars han obrat “amb una increïble deslleialtat per preparar l’escenari electoral”.